Tot el terme és conreat, amb predomini del regadiu. El secà (oliveres i garrofers) es localitza al sector occidental; el regadiu, en expansió, aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Picanya i la de Benàger (derivades de la de Quart) en el sector tradicional (306 ha), ampliat en unes 400 ha amb aigua de pous al sector meridional del terme; el conreu principal és el taronger (500 ha), monocultura als sectors més recents i que coexisteix amb camps d’hortalisses a l’horta antiga. La indústria és un fet recent, lligat a la industrialització de la comarca: hom ha establert fàbriques petites i mitjanes en diversos sectors (mobles, plàstics, construcció, confecció, magatzems de fruita, etc.). La població, que havia tingut un augment constant al llarg dels segles XVIII i XIX i fins el 1950, ha tingut després un augment per la immigració en massa que l’ha gairebé convertit en un barri de València (gran part de la població activa treballa a la ciutat).
El poble (10.261 h agl [2006], picanyers; 29 m alt.) és a la dreta del barranc de Torrent; té estació del ferrocarril de via estreta de València a Castelló de la Ribera. A l’altra costat del barranc de Torrent hi ha l’antic poble de Vistabella, que ha esdevingut un barri. L’església parroquial de la Mare de Déu de Montserrat fou bastida al segle XVII. La carta de poblament de Picanya fou atorgada el 1248, després de la conquesta, i tingué sempre la senyoria l’orde dels hospitalers, dins la comanda de Torrent de l’Horta. El barri de la Florida fou incorporat el 1964 al municipi de Paiporta. Dins el terme hi ha el despoblat de Benàger.
L’1 de gener de 2023, el municipi passà de la comarca de l’Horta de l’Oest a la de l’Horta del Sud.