Professor de física a Basilea, Zuric i Brussel·les, efectuà diferents ascensions en balons aerostàtics de la seva invenció, i després de la Segona Guerra Mundial planejà la construcció d’un aparell per a la immersió submarina, el batiscaf, que, construït a Itàlia amb el nom de Trieste (1953), permeté l’exploració de fons marins a més de 10.000 m de profunditat.