Dedicat a l’art gairebé des d’infant, es formà a Barcelona i a París. Integrat en la Colla del Safrà, fou amic de joventut d’Eduard Marquina —que esdevingué cunyat seu— i de Luis de Zulueta. Malgrat la diferència d’edat, s’integrà al grup de Rusiñol i Casas i fou un dels entronitzadors dels Grecos a Sitges (1894). Participà en les exposicions de Belles Arts de Barcelona (1894, 1896, 1898). El 1895 exposà, amb Casas, a can Parés, on participà sovint a les exposicions de Belles Arts que s’organitzaven anualment. El 1898 participà al Salon National de París. Il·lustrà els Fulls de la vida (1898) de Rusiñol, amb qui anà a Granada, on pintà obres que exposà el 1899 als Quatre Gats i a Madrid amb el títol de La España vieja. Aïllat a Cadaqués, produí pintures que exposà a can Parés el 1901 sense gaire èxit. Instal·lat a París, exposà amb Picasso a la galeria B.Weill (1902) i concorregué als salons des Indépendants, National i d’Automne. El 1905 féu una exposició particular a París, on el 1910 una nova exposició seva fou elogiada per Apollinaire. El 1908 presentà una col·lecció d’aiguaforts a Barcelona (can Parés) i el 1912 a Madrid, i el 1915 exposà a can Dalmau. Pintà una temporada a Marsella. Exposà a Madrid el 1923.
Estilísticament ambigu, s’integrà en un Modernisme plenament simbolista, però, al principi de segle, derivà cap a un primitivisme que hom creu influït per Gauguin i que acabà essent més aviat superficial. Part del seu èxit a l’estranger es deu a la temàtica gitana i marinera típica que conreà. És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i al Cau Ferrat de Sitges. Fou germà de la contralt Maria Gay.