Fill de Ricard Pichot i Gironès, el 1946 la seva família s’establí a Sant Sebastià, on fou deixeble de Juan Núñez Fernández. El 1964 s’instal·là a Cadaqués, on residí des d’aleshores. Partí d’un postimpressionisme, però aviat canvià radicalment el seu estil i es dedicà a pintar composicions, al·legories i éssers antropomorfs inspirats en el paisatge rocós del cap de Creus, influenciat pel surrealisme i per determinats corrents del barroc. Exposà a Sant Sebastià, Bilbao, Lisboa, Madrid, París i Barcelona.
Des de mitjan anys seixanta una part important de la seva obra és exposada al Centro Internazionale di Studi sulla Comunicazione Umana de Villa Barbariga, a San Pietro di Strà (Venècia).
Vinculat per amistats familiars amb Salvador Dalí, des del 1972 n’esdevingué confident i estret col·laborador. Fou el principal impulsor del Teatre Museu Dalí de Figueres (1974), concebut com un centre d’exposició de l’obra de Dalí i com un reflex del seu peculiar món. El Teatre Museu conté també una part substancial de l’obra de Pichot. Així mateix, fou patró vitalici i vicepresident de la Fundació Gala-Salvador Dalí. Rebé, entre altres distincions, la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts (2004), la Fulla de Figuera de Plata de l’Ajuntament de Figueres (2014) i el títol de fill predilecte de Cadaqués (2015).