Pi de Conflent

Py (fr), Pi

Municipi del Conflent que forma la part més alta de la vall de Saorra, estesa des de la línia de crestes que separa el Conflent del Vallespir (pic de la Mort de l’Escolà, 2 463 m alt; les esquerdes de Rojà, la collada Verda, 2 321 m, i el pla Guillem) i al sector SW del massís de Canigó.

Una serralada després d’aquesta línia de crestes, vers el pla Segalà, el coll de Mentet i el puig de Tres Esteles, separa aquesta vall de les de Mentet i Nyer. És drenat per la riera de Rojà, que aflueix a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent. Hi ha grans boscs de pi negre, pi roig, bedoll i faig, que ocupen grans extensions per sota dels 2 000 m (bosc de la Vila, de Secallosa). La superfície agrícola es limita a 119 ha, de les quals 112 són de pastures i farratge. Els conreus es localitzen al N del terme, a la vall de Rojà: 5 ha d’arbres fruiters (pomeres i pereres), 4 ha de vinya, 1 ha d’hortalisses i 1 ha de cereals. La ramaderia, que havia estat bàsica, és integrada per uns 140 caps de bestiar boví i uns 1 000 d’oví. El 1984 la muntanya fou declarada reserva natural. Ha desaparegut fa anys la tradicional indústria metal·lúrgica; es conserva encara alguna de les antigues fargues. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és bastit a 1 023 m alt, vora la ribera de Rojà, al peu del pic de Tres Esteles, al voltant de l’església parroquial de Sant Pau, romànica, consagrada el 1022. Fou construïda a l’emplaçament d’una d’anterior esmentada ja el 959; el 1732 fou reformada (l’absis fou suprimit); sembla que serví de fortificació fins a la construcció, el 1194, del castell de Pi, les restes del qual són vers el coll de Mentet, al serrat de la Condamina, a 1 087 m alt. Havia pertangut al monestir de Camprodon, però hi tenia drets la família Pi, venuts el 1320 a Bernat Guillem de Torén. El 1378 passà als Oms, i el 1572 la totalitat del domini retornà al monestir de Camprodon. Són documentats diversos veïnats i masos des de temps antic: les Fargues, la Plana de Pi, Pla (o Prat) Rossell i el Veïnat.