Es tracta d’un exemplar de pi roig (Pinus sylvestris), de 25 metres d’alçària i un perímetre a la base del tronc d’uns 5 metres. Al segle XVIII hom hi veié un símbol de la Santíssima Trinitat. Amb el desenvolupament de l’excursionisme científic al Principat a la fi del segle XIX hom el prengué sovint com a centre d’aplecs i cantades, i aviat fou considerat un símbol de la pàtria i cantat per molts poetes, entre els quals Jacint Verdaguer. El 1901 el seu propietari, Tomàs Campà, el cedí a la Unió Catalanista d’Excursions. Abans del 1915 morí. Entorn de l’arbre mort hom hi celebra anualment, des del 1980, una diada d’afirmació nacionalista, el tercer diumenge de juliol. A causa del seu caràcter simbòlic, el 1987 fou declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya i objecte, per tant, d’especial protecció. A uns 500 m del Pi, n'hi ha un de més petit, que s’anomena el Pi Jove, usat com a símbol d’una pàtria que reneix des del 1921; s’hi apleguen principalment els joves independentistes. Al maig del 2014 en una acció de vandalisme li fou serrada una de les branques. Els mesos es dugué a terme una restauració per a recuperar l'aspecte original de l'arbre, treballs que acabaren el juliol del 2015.