i Piemont | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Piemont

Nom italià dePiemonte (it)
Itàlia
Nom italià dePiemonte (it)
Regió d’Itàlia del nord, que comprèn les províncies d’Alessandria, Asti, Biella, Cuneo, Novara, Torí, Verbano-Cusio-Ossola i Vercelli.
Població: 
4.294.127 h
[1996]
Extensió: 
25.399 km2

La capital és Torí. Constitueix pràcticament l’alta conca del Po i comprèn el vessant italià dels Alps Occidentals, des del coll de Tenda al del Simplon, a excepció de l’alta conca del Dora Baltea o Vall d’Aosta, i el vessant nord de l’Apení Lígur, per la qual cosa la regió és encerclada per tres costats d’un gran conjunt muntanyós (més del 45% del territori) i oberta a l’est vers la plana del Po. Als Alps Piemontesos, que es caracteritzen per les formes aspres i agudes, s’hi troben alguns dels massissos alpins més importants, com el Monte Rosa (4 645 m) i el Gran Paradiso (4 061 m). Els Apenins, al sud, no ultrapassen els 1 500 m. Hi ha una regió de turons, d’origen sedimentari al nord i morènic al sud. La plana, que representa un 20% de la regió, és formada per materials sedimentaris arrencats per l’erosió a les muntanyes i constitueix l’extrem occidental de la gran plana padana. El clima és continental a causa de la barrera muntanyosa que priva la regió de la influència de la mar. Les precipitacions són molt més abundoses a la muntanya (3 000 mm anuals) que a la plana (1 000 mm anuals). Hidrogràficament pertany a l’alta conca del Po, formada per aquest riu amb el Dora Riparia, Dora Baltea, Pellice i Orco, entre altres afluents. La població (174 h/km2 [1984]) es concentra principalment a la zona del pediment i sobresurt en especial la província de Torí. L’àrea agrícola més productiva és el sector de la plana i dels turons, i els conreus principals són els cereals (blat, blat de moro i arròs —aquest amb el 57% de la producció total—), patates, fruiters i vinya. És important també la ramaderia bovina i l’explotació del bosc. La indústria és, però, l’activitat preponderant (més del 55% de la població activa). Sobresurt en especial la de l’automòbil a Torí, però també tenen importància les manufactureres del sectors mecànic, tèxtil, de la confecció i químiques, seguides de les papereres, de la fusta i alimentàries; hom ha creat importants indústries de producció de ceràmica, cristall i porcellana i indústries mecàniques. Part de la Gàl·lia Transpadana i de la Ligúria, a l’època romana, passà successivament al domini dels capitosts bàrbars Odoacre (476-493) i Teodoric (493-526). El 555 fou ocupat pels bizantins, i més tard pels llombards, que el dividiren en ducats, convertits en comtats pels francs. Al s. X hom hi introduí les marques, entre les quals destacaren les d’Ivrea, Torí i Ligúria. En morir Arduí d’Ivrea (1015), el seu marquesat fou pres per Oderic Manfred, marquès de Torí; la filla d’aquest, Adelaida, es casà amb Humbert I Blancamà, comte de Savoia, en morir el qual (1091) el país se separà del casal savoià. Aquest, però, intentà de reconquerir-lo fins al començament del s. XIII. En morir Joana I de Nàpols (1382), Amadeu VI de Savoia n'obtingué les possessions del Piemont; i amb la mort de Lluís d’Acaia (1419), que no tenia hereus masculins, Amadeu VIII assolí la resta del país. Des d’aleshores, la seva història restà unida a la de Savoia.

Col·laboració: 
TMT / CaA
Llegir més...