Llicenciat en teologia (1854) amb un estudi sobre el realisme i el nominalisme medievals, pastor protestant a Lovaina (1854-57) i a Rotterdam (1857-65). Influït per la teologia moderna, trencà amb l’ortodòxia eclesiàstica i residí a Heidelberg fins el 1874 com a professor privat i catedràtic. A la nova Universitat d’Amsterdam ensenyà història de l’art, estètica i literatura moderna fins el 1895. Les seves publicacions abracen un camp amplíssim: història, bíblia, hermenèutica, arqueologia, crítica literària, etc.