i Jean-Baptiste Pigalle | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jean-Baptiste Pigalle

Jean-Baptiste Pigalle en un retrat realitzat el 1770 per Marie-Suzanne Roslin

escultura escult
Escultor francès.
París, 26 de gener de 1714 — París, 28 d’agost de 1785

Anà a Itàlia (1736-39), on féu el Mercuri lligant-se la sandàlia (Musée du Louvre) per presentar-se a l’Académie (1744). Per encàrrec de Lluís XV en féu una rèplica, que, juntament amb Venus confiant un missatge a Mercuri (1748), fou enviada a Frederic II (actualment ambdós als Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz de Berlín). Entre el 1750 i el 1758 treballà per a Mme de Pompadour a Choisy-le-Roi i a Sèvres, i féu gracioses escultures que són retrats idealitzats de la favorita, com el grup de l'Amor i l'Amistat (1758, ambdues al Musée du Louvre). Però les seves obres mestres, d’un perfecte equilibri, són el Monument funerari a Maurici de Saxònia (1753-76), a Saint-Thomas d’Estrasburg, i el Monument a Lluís XV, a Reims (1756-65), amb diferents estàtues al·lègoriques, com La dolçor del govern i la Felicitat dels pobles, també anomenat El ciutadà, que és un autoretrat. Altres obres són el Mausoleu del duc d’Harcourt (1769-76, Notre-Dame de París), el Voltaire nu (Institut, París) i el bust en bronze de Diderot (1777, Musée du Louvre), obres on demostra el seu profund sentit del realisme.

Col·laboració: 
RMMR
Llegir més...