Al servei de la cort de Nàpols —fou ambaixador d’aquesta prop de Ferran II de Catalunya-Aragó—, en ésser incorporat el regne a la corona catalanoaragonesa exercí càrrecs importants al servei dels virreis. L’any 1507 fou nomenat membre de la Cambra de la Sumària. Prengué part en la campanya contra Venècia i fou fet presoner a Ravenna (1512) pels francesos i enviat a França. Fou alliberat per la intercessió del seu amic Francesc de Paula. El 1517 Carles V el nomenà virrei de Sicília, càrrec que exercí fins a la seva mort. El 1530 tingué lloc la donació per part de l’emperador de les illes de Malta i Gozzo i de la fortalesa de Trípoli a l’orde de Sant Joan de Jerusalem, sota la dependència, tanmateix, dels virreis de Sicília. Combaté contra els turcs i el 1532 col·laborà amb Andrea Doria en la conquesta de Coró i Patres.