Fou membre de la confraria de botiguers de teles i corredor d’orella de Barcelona. El 1649 era caporal de la Coronela; el 1651, col·lector de l’impost de la bolla a les entrades de Vic, i del 1653 al 1662, administrador d’una botiga de teixits, a Barcelona. El 1672 fou detingut per oposar-se al pagament de l’impost de nova ampra (creat el 1640) i el 1674 rebé del lloctinent un privilegi pels seus progressos tèxtils en el ram del filat. A partir del 1680 es concretà la seva vinculació amb Feliu de la Penya, a través de les seves activitats en la fabricació de teixits i de les seves preocupacions per la utilització de l’energia hidràulica. En col·laboració amb ell, el 1683 publicà sota el seu nom el Fénix de Cataluña, l’obra més significativa de la consciència de represa i de la qual sembla haver estat el principal inspirador. El 1684 fou empresonat altre cop per oposar-se a l’impost de la lleuda. Vinculat més i més a l’activitat tèxtil, rebé continuats privilegis de l’administració de la lloctinència —el 1686, 1688, 1690, 1693 i 1695— pels seus avenços en el filat i en la fabricació de teles. Home d’importants iniciatives però mancat de capital, comptava amb la participació col·lectiva de diversos mercaders (entre ells la família Feliu de la Penya) i de botiguers. Els seus darrers anys fou ajudat pel seu fill Joan Pau Piles, també corredor d’orella.