Deixeble de P.Bontemps, amb qui col·laborà en la tomba de Francesc I. Caterina de Mèdici li encarregà les escultures de la Rotonde des Valois, segons projecte de F.Primaticcio. Féu el Monument al cor d’Enric II , on les Tres Gràcies (o les Tres Virtuts Teologals) sostenen un recipient d’orfebreria que conté el cor, seguint un projecte de Primaticcio (1561, Musée du Louvre). Realitzà (1565-70) per al sepulcre reial les estàtues jacents nues dels reis, en marbre, les estàtues orants en bronze, quatre virtuts i posteriorment les estàtues jacents en vestit de cort, conservades a l’abadia de Saint-Denis. Per a les capelles secundàries de la Rotonde féu una Dolorosa en terracota (1586), un Crist ressuscitat (ambdós al Musée du Louvre) i un Sant Francesc en èxtasi (Església de Saint-Jean-Saint-François, París), que anuncia el barroc de Bernini. El seu talent s’expressà amb molta més llibertat en els encàrrecs no reials, com l’estàtua orant en bronze del Canceller René de Birague (1584-85) i el sepulcre en marbre de l’esposa d’aquest, Valentine Balbiani (ambdós al Musée du Louvre), i el bust de Jean de Morvilliers (Musée des Beaux-Arts, Orléans). Féu el retrat de tots els Valois en medalla. Fou l’escultor que millor expressà l’esperit de la Contrareforma a França.
Tomba de Valentine Balbiani (1574), obra de Germain Pilon (Musée du Louvre)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Escultor i modelista francès.