Visqué una vida aventurera i s’adherí a les idees revolucionàries franceses. Caiguda la república veneciana, tornà a Itàlia, d’on hagué de fugir davant la invasió austrorussa. Havent tornat a Milà, fou membre del cos legislatiu de la república italiana (1802). Escriví rimes polítiques i patriòtiques, com Le ombre napolitane, evocació dels màrtirs del 1799. Excel·lí, però, com a autor tràgic amb obres d’esquema influït per Alfieri, amb alguns ecos shakespearians (Mastino I della Scala, I coloni di Candia, Agripina, Ginevra di Scozia, etc).