i el Pinell de Brai | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

el Pinell de Brai

el Pinell de Brai
© Fototeca.cat
Municipi de la Terra Alta, situat a llevant de la plataforma de Gandesa i drenat al S pel riu de les Canaletes.
Població: 
1.130 h
[2009]
Extensió: 
57 km2

Situació i presentació

El municipi del Pinell de Brai, de 56,99 km 2 d’extensió, és situat al SE de la comarca i a tocar de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre. Limita al N amb el terme de Benissanet, a l’E amb Miravet (tots dos pertanyents a la Ribera d’Ebre), al S amb les terres de Benifallet (Baix Ebre), al SW amb el municipi de Prat de Comte i a l’W amb Gandesa.

Geològicament les terres més antigues del terme, formades durant el període triàsic i juràssic de l’era mesozoica, es troben a tocar de les comarques de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre. La resta del terme pertany a formacions de l’època oligocènica del període terciari modelades durant l’era cenozoica.

El terme és accidentat, al NW, pels vessants meridionals de les serres de Cavalls i de Pàndols (àrea classificada d’espai d’interés natural). La primera assoleix una altitud de 660 m en la divisòria amb Gandesa i 468 m en la punta de l’Àliga, la segona, els 709 m en el pic de Santa Magdalena sobre mateix de l’ermita coneguda amb el mateix nom. Entre aquestes dues serres i paral·lel a la carretera comarcal, corre el barranc de la Teuleria. A la serra de Cavalls es troba la font de Cavalls, prop de la qual neix el barranc de l’Enrovina, i la deu d’Aigüesvives, més amunt de la qual neix el barranc d’Aigüesvives. Ambdós barrancs, el d’Aigüesvives i el de l’Enrovina, conflueixen gairebé al límit meridional del terme i vessen les seves aigües al barranc de la Teuleria o del Pinell. Aflueixen també a aquest curs que envolta la vila pel SW, el barranc de Pàndols, que neix en aquesta serra, gairebé a la carena, i que al seu torn rep el de Santa Magdalena. El terme del Pinell de Brai és separat de l’Ebre per la serra de Vallplana situada al SE del terme i que assoleix una altitud de 247 m. La part meridional del terme és regada pel riu de les Canaletes, afluent de l’Ebre. Desguassen al riu de les Canaletes els barrancs de la Vall i dels Prats.

D’altra banda, el terme es troba dins l’àrea del domini de la vegetació mediterrània, encara que hi ha unes petites diferències locals, ja que si bé al sector SE del municipi hi ha un domini potencial de la màquia de llentiscle i margalló, a la resta de les terres hi dominaria potencialment l’associació d’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale).

El terme comprèn, a més de la vila i cap de municipi del Pinell de Brai, les partides de les Argiles, Algar, les Planes, els Plans de Móra, Santa Magdalena i Fontanelles. La principal via de comunicació del terme és la carretera C-43 de Gandesa a Benifallet; la vila s’emplaça prop del punt on es creua aquesta carretera amb una altra de local (N-230) que es dirigeix vers Prat de Comte al SW i vers Miravet (Ribera d’Ebre) al NE.

La població i l'economia

Les primeres dades de població (pinellans) es remunten al fogatjament del 1358, quan s’esmentà que al Pinell de Brai hi havia 61 focs. El fogatjament del 1378, després de patir els efectes de la Pesta Negra, donà només 35 focs. El 1553 s’enregistraren un total de 83 focs, i a l’inici del segle XVIII ja es comptaren 219 h. El 1830 la població havia assolit un total de 771 h, i trenta anys després la població gairebé s’havia duplicat com a conseqüència de la prosperitat agrícola en general, i del conreu extensiu de la vinya en particular. La població continuà creixent fins a assolir els 1 902 h l’any 1936. D’ençà d’aquest moment la davallada demogràfica es féu palesa cens a cens; així, si el 1940 constava un total de 1 474 h, el 1960 aquests es convertiren en 1 388 i el 1975 tan sols s’hi empadronaren 1 247. Els anys posteriors van seguir la mateixa tendència: 1 280 h el 1981, 1 170 el 1991, 1 072 el 2001 i 1 099 el 2005.

Quant a l’economia, en temps de Pascual Madoz, vers la meitat del segle XIX, el Pinell de Brai produïa blat, oli, vi, figues i ametlles. Hi havia poc bestiar de cria i es caçaven perdius, conills, llebres i cabres salvatges. Hi havia també un molí de farina, dit Molí de la Farina segons el cens del 1860, tres d’oli (el Molí de la Samsa, el del Senyor i el Molí Nou) i una fàbrica d’aiguardent coneguda com l’Olla de Diego. S'hi elaboraven també senalles de palma. Madoz no fa referència a cap tipus de teuleries però en canvi consigna que al terreny de calcàries hi havia indicis de mineral de ferro. El 1860 és documentada ja la Teuleria. Segons Jaume Ciurana, bé que la vinya es coneixia d’antic, la seva major expansió a la Terra Alta fou posterior al segle XVII i es produí per la influència mercantil de la ciutat de Reus, ja que anteriorment no hi havia mercat on es consumissin els excedents; primer es deixà sentir a Gandesa i al Pinell de Brai i tot seguit s’estengué als altres llocs de la comarca.

Modernament les feines del camp es basen en el conreu d’ametllers, oliveres i arbres fruiters (tarongers i mandariners). Hi ha també una notable presència de cirerers, presseguers i hortalisses. El conreu de la vinya no és tan important com en altres termes de la comarca i patí una notable davallada en les darreres dècades del segle XX; tot i amb això, encara s’hi elabora vi protegit per la Denominació d’Origen Terra Alta. Del sector ramader destaca la producció avícola i la cria de bestiar porcí, oví i conills.

Tenen també un pes força destacat l’explotació forestal i les activitats extractives destinades a la fabricació de materials de construcció. La major part de la matèria primera d’aquest sector s’extreu de les mines situades a l’extrem del terme, a la dreta del riu de la Canaleta.

La vila del Pinell de Brai

La vila del Pinell de Brai (189 m d’altitud) és situada a l’esquerra del barranc de la Teuleria, damunt dos petits turons. Al centre de la població hi ha la plaça del Sol i no gaire lluny, a la plaça de l’Església, hi ha l’esglèsia parroquial de Sant Llorenç, construïda en un lloc elevat, amb accés per dues altes escalinates. La porta de l’església és ornamentada amb pilastres i una fornícula al capdamunt. El que fou antigament el raval de Tortosa (documentat el 1860), avui s’ha convertit en un carrer més de la vila. El seu origen és protohistòric, situat en un indret dominant, de fàcil defensa. En temps immediatament posteriors a la conquesta cristiana, hom llemmurallà. Té forma arrodonida i les cases situades a l’extrem S i E són veritables muralles construïdes al límit dels mateixos cingles de la muntanya.

El celler cooperatiu (Cooperativa Pinellense) o molí d’oli i celler del Sindicat Agrícola fou començat a construir per l’arquitecte Cèsar Martinell l’any 1918. Consta de tres àmplies naus cobertes a doble vessant per teulades de fusta que recolzen sobre diversos arcs el·líptics de maó vist. Aquests arcs tenen els carcanyols perforats per arquets. Separen les naus unes arcades, més baixes, amb les columnes inclinades. L’estructura d’arcs el·líptics de diafragma per a sostenir l’embigat és excepcional en aquest tipus de cellers, i d’una gran bellesa. A la façana es combina l’obra de pedra (opus incertum) als baixos amb les arcades que emmarquen els finestrals al pis alt, de maó vist. Separa ambdues parts un fris ceràmic de Xavier Nogués que ha fet cèlebre aquest celler cooperatiu. Sembla que fou el mateix arquitecte Martinell qui demanà a Nogués aquesta decoració. Les rajoles de ceràmica, però, no foren col·locades a la façana del celler fins molts anys després, ja que quan Nogués les envià, el Sindicat travessava un període de debilitat econòmica. Potser aquest fet, que durant molts anys restessin en caixes al soterrani, preservà les rajoles dels estralls que haurien pogut sofrir durant la guerra civil de 1936-39. Al fris ceràmic es representa la verema, les premses de vi, els tastavins, el premsat de les olives i diverses al·legories que es completen amb una escena de caçadors embriacs. L’esbós per al muntatge del fris fou cedit al Museu del Vi de Vilafranca.

Al llarg de l’any se celebren diverses festes populars arrelades en la tradició de la vila. D’entre aquestes destaca la festa major, que té lloc el 10 d’agost, per Sant Llorenç, on es fa el ball típic de la vila (el cap de dansa), i la festa de Sant Cristòfol, el 10 de juliol.

Altres indrets del terme

L’ermita de Santa Magdalena és dalt la serra de Pàndols, prop de la font del mateix nom. L’ermita, que ha estat reconstruïda, ja fou esmentada per Madoz, i hom té constància que el 1860 restava deshabitada. El segon diumenge de Pasqua s’hi fa un romiatge.

Alguns masos del terme són el Broi, el Mas d’Espinós, la Venta de Leandre i la Venta del Riu.

A la serra de Pàndols, dins el terme del Pinell de Brai, s’inaugurà el 1989, un monument dedicat a la pau i a la reconciliació dels dos bàndols enfrontats durant la guerra civil. El monument fou bastit a iniciativa de l’Agrupació Lleva del Biberó 41 del Baix Camp i s’hi volgué commemorar tots els que moriren i participaren en la batalla de l’Ebre. El fet de situar-lo en aquesta serra és un intent de reflectir on hi hagué l’últim reducte de resistència republicana, alguns refugis de la qual encara es conserven en aquest indret.

La història

El castell del Pinell és esmentat el 1153 en l’àmplia donació del castell de Miravet als templers; des d’aleshores restava subjecte a la comanda templera de Miravet. La repoblació del lloc, però, fou un xic més tardana. El 1198 el preceptor de Miravet, Pere de Colenys, concedia una carta de poblament i franquesa a tres persones i a les altres que poguessin acudir a repoblar el lloc del Pinell i el seu terme. Tanmateix, sembla que aquest primer establiment no prosperà perquè al cap de pocs anys, el 1207, el preceptor templer de la Ribera, Bernat de Cegunolles, expedí una nova carta de poblament per al lloc, la vila i el castell del Pinell, a favor d’un grup de set homes distints dels del 1198 i a d’altres que hi poguessin venir fins a un nombre de trenta o més. Els atorgants, els templers, es reservaven la potestat i el domini senyorial. El fet d’emprar les mesures de Lleida com a patró agrari i censual i el mateix nom d’alguns dels repobladors (Guillem de Térmens) assenyalen la possible procedència d’aquests. Ho corrobora, encara, que en aquest document s’esmentin els costums d’Horta (dimanats dels de Lleida). El Pinell restà vinculat a la comanda de Miravet, hospitalera a partir de la primeria del segle XIV, fins al segle XVIII, que constituí comanda pròpia juntament amb el poble de Corbera. Carles III donà a la vila el títol de fidelíssima i la prerrogativa de tenir mercat setmanal com a reconeixement, bé que tardà, d’haver estat contrari als Àustria durant la guerra de Successió. La població del Pinell sofrí greument la guerra civil de 1936-39 a causa de la seva situació en la zona on es lliurà la llarga batalla de l’Ebre. Les forces republicanes es mantingueren a les serres de Cavalls i de Pàndols des del 26 de juliol de 1938. Hi resistiren una contraofensiva de les forces franquistes (10-15 d’agost) i hi romangueren fins a la fi d’octubre, que s’hagueren de replegar davant l’ofensiva de les forces del govern de Burgos, que ocuparen la població del Pinell i la saquejaren.

Col·laboració: 
JMRe
Llegir més...