i Pinell de Solsonès | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pinell de Solsonès

Nom oficial del municipi dePinell
Nom oficial del municipi dePinell
L’església parroquial de Sant Miquel de Pinell de Solsonès
© Fototeca.cat
Municipi del Solsonès, al límit amb l’Alt Urgell, la Noguera i la Segarra.
Població: 
214 h
[2009]
Extensió: 
91 km2

Situació i presentació

S'estén a l’extrem de ponent de la comarca (en contacte amb Castellar de la Ribera al N, amb Olius a llevant i amb Llobera al SE), i entronca amb la Segarra a migdia (Biosca i Sanaüja), i amb la Noguera (Vilanova de l’Aguda) i l’Alt Urgell (Bassella) a ponent. Forma un planell inclinat de NE (serra de Torregassa) al SW, d’uns 900 a 500 m d’altitud vers el Segre, solcat per una sèrie de torrents (riu de Madrona, riera de Sanaüja amb el seu afluent la riera de Sallent, etc.), tributaris del Segre bé directament bé a través del Llobregós.

El terme, de poblament disseminat, comprèn els pobles de Pinell de Solsonès, cap de municipi, Miravé i Sant Climenç i les caseries de Madrona (unitat que es correspon amb l’àmbit de l’antiga parròquia de Sant Pere de Madrona), i Sallent de Solsonès. Una carretera local amb ramals a Miravé, Sant Climenç, Pinell i Sallent travessa el terme de NE a SW, provinent de Solsona, i enllaça amb la C-14, prop de Bassella.

La població i l'economia

La població (pinellencs) ha estat tradicionalment escassa (286 h el 1719 i 460 h el 1787), encara que experimentà un augment espectacular durant el segle XIX, amb un màxim de 1 142 h el 1857. A partir d’aquest moment el nombre d’habitants descendí (802 h el 1887, 758 h el 1900, 494 h el 1920), per tornar a augmentar posteriorment (739 h el 1936). Durant la segona meitat del segle XX el despoblament s’accentuà: 641 h el 1960, 357 h el 1979, 257 h el 1991 i 215 h el 2001. L’any 2005 hi havia 205 h. La contrada més poblada és la de Sant Climenç.

Les terres llaurades es concentren als sectors de Sant Climenç i Miravé. Els principals conreus són els cereals (blat, ordi i civada) i el gira-sol. Hi ha terres dedicades al guaret. La ramaderia representa un important complement de l’agricultura; hom cria bàsicament aviram i bestiar porcí i oví.

El poble de Pinell de Solsonès

El poble de Pinell (26 h el 2005), situat a 648 m, es localitza al N del terme, prop del torrent de Pinell, o riu de Madrona. L’església parroquial de Sant Miquel de Pinell, que centra un petit nucli de cases, ha perdut l’estructura primitiva a causa de diverses reformes. Conserva uns interessants sarcòfags medievals de la família Pinell. Al castell de Pinell s’establí, al segle XI, una família de castlans sota l’autoritat dels comtes d’Urgell que aviat tingué un gran poder i prestigi a la comarca. Un dels primers senyors coneguts fou Ramon Guitard, que amb la seva muller Ermengarda proveí (1093) de terres que ja posseïa dels seus avantpassats l’església de Sant Tirs i donà l’església parroquial de Sant Miquel a la de Solsona, a la qual acabà cedint totes les esglésies del terme amb els seus alous (1122). El 1556 era senyora del castell Aldonça de Pinell, vídua del donzell Miquel Joan de Pinell, però en aquesta època els senyors ja residien fora de la comarca.

Pinell de Solsonès celebra la festa major el 29 de setembre, i per la segona Pasqua té lloc un aplec a la capella de Sant Tirs.

Aspectes de les restes de l’església de Sant Pere i castell de Madrona (Pinell de Solsonès)
© Joan Viladrich

Altres indrets del terme

Madrona

El sector centrat per l’antiga parròquia de Sant Pere de Madrona s’estén al NW del terme, travessat pel riu de Madrona (que neix prop de Clarà, dins el terme de Castellar de la Ribera, i desguassa al Segre aigua avall de Castellnou de Bassella). És cobert per grans boscos de pinassa, pins blancs i alzines i els conreus es localitzen a les clarianes de les masies, molt escampades. El nucli central del poble de Madrona té dues masies habitades eventualment i vers el S, la de Sangrà, habitada. L’antiga església parroquial (Sant Pere) era una bella i àmplia construcció romànica, amb elements llombards, decorada amb pintures murals i una cripta; aquesta i una part dels murs de l’església són esfondrats. La nova església parroquial és un gran edifici neoclàssic bastit en 1771-76

Dins el seu terme parroquial, a l’extrem de ponent del municipi, hi ha l’antiga esglesieta romànica de Santes Creus de Bordell Santes Creus de Bordell [Santes Creus de Bordell]; més al S hi ha l’antic hostal del el Bancal dels Sacs (o dels Arcs o de l’Arc). També depèn de la parròquia de Madrona la Sant Mer (o Sant Mamet), prop de la masia homònima, que depèn administrativament de Bassella dins un enclavament al NW del terme de Pinell.

Sallent de Solsonès i Sant Climenç

L’antiga parròquia de Sallent de Solsonès es troba a l’extrem meridional del terme, poc abans de la unió de la riera de Sallent a la riera de Sanaüja, abocada al Llobregós.

Carrer de Sant Climenç (Pinell de Solsonès)
© Joan Viladrich
Resten poques masies habitades (a l’època de més poblament, vers el 1800, tenia només 8 masos). L’església parroquial de Sant Jaume de Sallent (de l’arxiprestat de Torà) s’alça solitària prop del camí de Sant Climenç a Sanaüja, que en aquest sector no ha estat encara condicionat com a carretera i fa el lloc poc accessible. Sallent de Solsonès celebra la festa de Sant Jaume (25 de juliol). El lloc fou de la senyoria del bisbe d’Urgell, que el cedí a diversos feudataris. Al segle XVIII havia passat a la comunitat de canonges de Solsona, que l’anomenaven baronia de Sallent.

El poble de Sant Climenç, al SE de la parròquia de Pinell, forma un dels agrupaments de població més importants del terme, al sector més planer i amb bons conreus. Presideix el petit conjunt urbà un gran casal senyorial, que conserva alguns elements de la construcció primitiva (segle XIV) però que fou molt reformat als segles XVI i XVII i l’església parroquial és dedicada a sant Climent.

Miravé

Al sector més oriental, al NE del terme, hi ha el poble de Miravé (17 h), que té com a nucli la parròquia de Sant Pere de Miravé, edifici d’origen romànic però molt reformat al segle XVII. Fou cedida a l’Església de Solsona per Ramon de Pinell el 1111, i en el seu terme tenien possessions diversos senyors. La jurisdicció alta era del comtat de Cardona, com Sant Climenç, dins la batllia de Solsona. A la capella de Sant Iscle, al NW de la parròquia, hom celebra anualment un aplec. La festa major de Miravé es fa el diumenge següent al 3 de maig, festa de les Santes Creus.

Cal esmentar encara les antigues esglésies romàniques de Sant Esteve de Ramells, prop de la masia de Ramells (al SE de Sant Climenç), la de Santa Maria del Puit i de Sant Romà (dita també del Remei), ambdues al SW de Sant Climenç, i la de les Santes Masses, a ponent de Madrona.

Les restes arqueològiques

Al maig del 1989 es va salvar, per a posteriors estudis, una tomba del Neolític localitzada a la fossa del Camí de Casals. Aquest jaciment, situat al peu del camí rural, es trobava en mal estat de conservació i havia estat objecte d’espoliació. Al juliol del mateix any un grup d’arqueòlegs va descobrir un conjunt de tres sepulcres, també del període neolític, d’uns 5 000 anys d’antiguitat i en bon estat de conservació. Aquest jaciment és situat a la zona coneguda com a costa dels Garrics de Madrona. L’acció arqueològica va permetre recuperar uns sarcòfags amb els esquelets de tres persones. Les tombes eren hermèticament aïllades i orientades d’E a W, seguint el camí del sol. Al seu costat es van trobar diversos objectes enterrats (agulles d’os, punxes de fletxa de sílex i un ganivet construït amb aquest material); les tombes continuen al mateix lloc i les altres troballes es van traslladar al Museu Comarcal de Solsona.

A la comarca del Solsonès aquest tipus de tombes són molt conegudes, i el gran nombre de fosses descobertes ha permès estudiar els rituals d’enterrament en les comunitats neolítiques dels primers agricultors i ramaders. La majoria dels jaciments han estat trobats de manera fortuïta. El denominador comú de tots aquests sepulcres és que obeeixen a la idea màgico-religiosa d’un culte ritual als morts amb l’intent de predisposar-los per a l’altra vida, motiu pel qual se'ls proveïa d’armes, estris variats i ornaments. La tomba del Camí de Casals pertany a la cultura dels sepulcres de fossa.

Col·laboració: 
JRe
Llegir més...