Es dedicà primerament a la pintura i no començà a escriure fins el 1951. La seva narrativa, en la línia del nouveau roman, s’emparenta amb la de S.Beckett i ofereix uns personatges i fets irrisoris que es complauen a escarnir la realitat: Mahu ou le Matériau (1952), Le renard et la boussole (1955), Le fiston (1959), Quelqu'un (1965, premi Femina), Fable (1971), Cette voix (1975), Monsieur Songe (1982), Charrue (1985) i L’ennemi (1987). Escriví també alguna peça teatral.