i Augusto Pinochet Ugarte | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Augusto Pinochet Ugarte

Augusto Pinochet Ugarte

història militar hist mil, ciències polítiques polít i història hist
Militar i polític xilè.
Valparaíso, 25 de novembre de 1915 — Santiago de Xile, 10 de desembre de 2006

Estudià a l’acadèmia militar de Santiago. General de brigada (1968) i cap d’estat major (1969), el 1973 el president S.Allende el féu comandant en cap de l’exèrcit. Pel setembre del mateix any dirigí el cop d’estat que, al·legant l’extensió del comunisme al país, deposà i matà Allende, i esdevingué cap de la junta militar que es féu càrrec del govern. Proclamat (1974) i confirmat per la constitució del 1981 president de la república, Pinochet encapçalà una dictadura que exercí una repressió brutal contra l’oposició. La impopularitat creixent del règim que personificava i l’afebliment de la seva posició internacional en la darrera etapa de la guerra freda l’obligaren a convocar un plebiscit el 1988, que perdé. Arran de les eleccions del desembre del 1989, abandonà la presidència, si bé continuà com a cap suprem de l’exèrcit fins el 1998, any que fou nomenat senador vitalici. La detenciò de Pinochet en territori britànic a l’octubre del 1998 amb l’objectiu de processar-lo com a presumpte responsable d’assassinat de ciutadans espanyols, donà lloc a una polèmica jurídica i política d’abast internacional, i a Xile produí una crispada bipolarització social. La cambra dels lords britànica establí que l’exdictador no gaudia d’immunitat i obrí la porta a la seva extradició a Espanya per a ésser jutjat. Finalment, al gener de l’any 2000, el ministre de l’interior britànic, Jack Straw, anuncià la intenció del govern britànic d’alliberar Pinochet per raons de salut. L’exdictador tornà a Xile al principi de març, una setmana abans de la presa de possessió del nou president de Xile, el socialista Ricardo Lagos. Al juny, el tribunal d’apel·lacions retirà la immunitat a Augusto Pinochet com a senador vitalici i obrí, per tant, la possibilitat de jutjar el general. Al final de novembre, Pinochet assumí els actes de la dictadura i acceptà la seva responsabilitat com a expresident de Xile dels crims atribuïts a l’exèrcit. L’1 de desembre de 2000, el jutge Juan Guzmán Tapia dictà una ordre de detenció i processament contra el general, a qui acusà d’ésser el responsable intel·lectual dels crims comesos durant la seva dictadura i al qual atribuí, més concretament, la responsabilitat de 57 homicidis i 18 casos de segrests i desaparicions. El Tribunal Suprem de Xile, a petició de la defensa, dictà la necessitat de sotmetre'l a exàmens mèdics per a determinar la capacitat del general, de 85 anys, per a ésser jutjat i processat. Al juliol del 2001 el Tribunal d’apel·lacions de Santiago ordenà el sobreseïment temporal del procés contra Pinochet al·legant incapacitat mental de l’acusat i al juny del 2002 el Tribunal Suprem arxivà la causa per aquesta mateixa raó. Pocs dies després Pinochet dimití com a senador (càrrec que tenia en qualitat vitalícia des del 1998). Al maig del 2004 el tribunal d’apel·lacions li retirà la immunitat amb relació al pla Cóndor (en què desaparegueren 19 persones durant la dictadura) i a l’agost, per un estret marge, el Tribunal Suprem tornà a retirar-la-hi. Al juny del 2005 el tribunal d’apel·lacions ordenà arxivar les investigacions sobre el pla Cóndor a causa de l’estat de salut de l’exdictador, però en canvi ordenà que se li retirés la immunitat amb relació a l’acusació de frau fiscal i corrupció arran del descobriment d’uns comptes secrets en un banc nord-americà. En relació amb aquests comptes, un jutge dictà arrest domicilari per frau fiscal i falsificació de documents, sentència que fou reforçada al novembre de 2006 arran d’un presumpte crim de tortures entre el 1973 i el 1990. Al desembre fou desaforat per la desaparició del sacerdot valencià Antoni Llidó el 1974. Morí el mateix mes després d’un atac de cor. Fou enterrat en un funeral militar i sense honors d’estat. La seva figura i les controvèrsies entorn al seu processament han dividit profundament la societat xilena.

Llegir més...