i Heliodor Piñón i Pallarés | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Heliodor Piñón i Pallarés

arquitectura arquit
Arquitecte.
Onda, Plana Baixa, 1942

Format a l’Escola de Barcelona, treballa en col·laboració amb Albert Viaplana i Veà, amb el qual ha reconvertit l’antic convent de Santa Mònica de Barcelona en el Centre d’Art Santa Mònica (1985-89), i part de l’antiga casa de la Caritat de Barcelona en el Centre de Cultura Contemporània (1993, premi FAD). Han projectat, també a Barcelona, l’Hotel Hilton (1990-93), la plaça dels Països Catalans en dues fases (1981-83 i 1990) i la Rambla de Mar (1994). Com a teòric i crític, ha publicat Arquitecturas Catalanas (1977), Nacionalisme i modernitat en l’arquitectura catalana contemporània (1980) i Arquitectura de las neovanguardias (1984). Pertangué al consell de redacció de la revista Arquitecturas Bis. És catedràtic a l’ETSAB.

Llegir més...