Succeí el seu germà Pere Galceran (III), mort sense descendència legítima, l’any 1383. Abans, pel seu matrimoni amb Aldonça de Castre (vers el 1668), ja era senyor de les baronies de Castre, Peralta i Guimerà des del 1371. Prengué part en la guerra contra Pere el Cruel, i el 1366 el rei li encomanà els castells de Guardamar i Callosa a costum d’Espanya, amb les alqueries de Catral i d’Almoradí, perquè contribuís a la defensa de la frontera valenciana amb Múrcia. El 1389 participà en la defensa de Catalunya contra les tropes armanyagueses. Formà part del grup de personalitats que entronitzaren la reina Maria de Luna a Barcelona el 1396 i l’aconsellaren en els difícils moments que seguiren la mort de Joan I, trobant-se absent a Sicília el germà i successor d’aquest, Martí l’Humà. Col·laborà en la defensa de Catalunya contra les tropes del comte de Foix o vescomte de Castellbò, el 1396, però es negà a col·laborar en la conquesta del vescomtat de Castellbò, veí a les seves terres, el 1398. Entre el 1397 i el 1398 tingué greus desavinences amb els oficials reials a causa de la reincorporació a la corona de la jurisdicció de la seva baronia de la Portella, operació a la qual s’oposà amb part dels seus vassalls, particularment els remences, cosa que provocà la intervenció violenta de les tropes reials a la baronia el 1397. Fou també conflictiu l’intent per part de la corona de recuperar la vall de Ribes (1407), que havia estat empenyorada a Pere III Galceran de Pinós. La reincorporació de jurisdiccions a la corona, empresa aquells anys, disgustà i molestà la noblesa, que s’agrupà el 1406 entorn del comte Jaume I d’Urgell, el comte Joan Ramon Folc I de Cardona, Roger Bernat de Pallars i el mateix Bernat Galceran de Pinós per tal d’oposar-s’hi. En produir-se l’interregne es mostrà favorable a la candidatura de Jaume d’Urgell per a la successió del rei Martí.