i Pere Galceran de Pinós i de Fenollet | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pere Galceran de Pinós i de Fenollet

història hist
Noble, senyor de les baronies de Pinós (Pere Galcerán III de Pinós), Mataplana i la Portella, fill de Pere Galceran (II) i camarlenc del rei Pere.
Principat de Catalunya, ? — ?, 1383

Succeí el seu germà Galceran (VI), mort jove el 1354, renunciant, amb aquest motiu, al seu estat de clergue. Amplià les possessions familiars amb les baronies de Lluçà i la Portella, que comprà (1369) a Andreu (I) de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i amb la baronia de Mataplana i la vall de Toses, comprades a Jaume Roger de Pallars (1374); a causa, però del preu, molt elevat, d’aquesta darrera adquisició, hagué de revendre part de la baronia de Mataplana a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i la baronia de Lluçà (1376) als Peguera. Una altra adquisició molt important fou la de la vall de Ribes, comprada al rei o, més ben dit, empenyorada per aquest el 1381; ja abans li havia empenyorat, el 1363, el castell de Guardiola, operació que fou anul·lada immediatament pel rei perquè era contrària a una promesa reial de no separar-la de la corona. Es desprengué, en canvi, de la baronia de Subirats, cedida a la reina Elionor, del castell de Pinós, venut el 1370 al seu parent Ramon de Pinós, de la terra de la Vansa al capítol d’Urgell, després d’haver convertit aquesta possessió en alou a canvi de convertir en feu l’alou de Josa, segons un tracte amb el rei, i més tard vengué també els castells de Talteüll i Montorrell a Arnau (III) d’Erill (1377). Participà en la guerra contra Castella als fronts d’Aragó i de València (1356-69). El 1374 el rei li encomanà la capitania de guerra de Puigcerdà per tal de fer cara a la invasió que preparava l’infant de Mallorca. El 1378, juntament amb Bernat Sagarriga, fou encarregat de dirigir una enquesta sobre corrupció dels oficials reials a tot Catalunya i comtats de Rosselló i de Cerdanya. Com els seus avantpassats, tingué incidents amb el seu veí el vescomte Roger Bernat IV de Castellbò (1358). No tingué fills legítims del seu matrimoni amb Guillema de Vilademany i fou succeït pel seu germà Bernat Galceran (I).

Col·laboració: 
MTF
Llegir més...