Pere Galceran de Pinós i de Mallorca

(Principat de Catalunya, ? — Bagà, Berguedà, 1357)

Noble, senyor de les baronies de Pinós (Pere Galceran II de Pinós), Bagà, etc., com el seu pare Pere Galceran (I) de Pinós.

Orfe de pare, foren els seus tutors la mare, Saura de Mallorca (fins que es tornà a casar amb Berenguer de Vilaragut), i després Ot de Montcada. En arribar a la majoritat, mantingué un plet amb el seu padrastre a causa de l’administració dels seus béns. Es casà amb la seva cosina llunyana, Marquesa de Fenollet, vers el 1330, raó per la qual fou tutor del germà d’aquesta, Andreu de Fenollet, quan morí llur pare Pere VII de Fenollet, el 1353. També en aquest cas la tutoria provocà més endavant un plet entre pupil i tutor. Tingué també dissensions amb els Cardona: el 1316 el vescomte Ramon Folc VI havia atacat el seu castell de Pinós; més tard (1344), Pere Galceran (II) hagué de sol·licitar l’arbitratge reial. Igualment entrà en conflicte amb l’abat de Sant Llorenç prop Bagà, a causa de la possessió de les cases de Terradelles i del castell de Guardiola, entre el 1327 i el 1343, castell ambicionat per Pere Galceran de Pinós i que el monestir permutà amb el rei, que no el volgué cedir mai als Pinós. També a la baronia de Josa i la Vansa hagué de fer cara a l’atac de Guillem d’Aragall, que pretenia tenir-hi drets (1327). Es negà a seguir el rei Alfons en la seva projectada croada contra els sarraïns el 1331. Participà després en la guerra contra Jaume III de Mallorca, en la campanya del Rosselló (1344) i, de retorn, convidà el rei i acompanyants a Bagà. Acabada la guerra, el rei li encomanà la defensa de la Cerdanya i la guarda del castell de Llívia.