Fill de Josep Galceran de Pinós i de Saciera, òlim d’Alentorn, i de Josepa de Pinós i d’Urries, la qual succeí. Deixà inèdits treballs sobre arqueologia i heràldica. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1731, i el 1768 en fou nomenat president. Hi llegí diversos treballs en català, com una Descripció del miracle que féu Sant Magí o una Dècima catalana sobre la processó del Corpus, llegida el 1756.