De filiació benedictina, l’església del monestir fou restaurada el 967 pel bisbe Guisad II d’Urgell. Hi acudiren els comtes Sunifred de Cerdanya i Oliba de Besalú, acompanyats d’altres nobles. Els comtes cediren a l’abat Sunifred de Sant Llorenç prop Bagà l’església i el lloc, amb un terme que s’estenia fins al grau d’Aristot, la serra d’Arsèguel i el castell de Carcolze. La comunitat degué ésser sempre reduïda. La dependència de Sant Llorenç no degué ser efectiva, ja que el 1008 Pinsent fou donat, sembla que per Ermengol I d’Urgell, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del qual depenia encara al segle XIII, quan, ja sense comunitat, era un simple mas.
És possible que el lloc de Pinsent ja fos venerat des d’antic, com indica el seu nom, que significa “muntanya santa”. Es conserven restes de l’església romànica de Sant Vicenç, arrecerada sota una balma o quera
, que li donà el nom modern de la Quera Vella
. Té un absis semicircular, obrat amb un aparell característic del segle XI. Al costat hi ha vestigis d’una altra edificació, potser l’habitació dels monjos. Des d’aquest punt hi ha una panoràmica magnífica de la serra de Cadí.