i Ramon Pintó i Lliràs | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Ramon Pintó i Lliràs

Història    Periodisme    Política
història hist, ciències polítiques polít i periodisme period
Polític i periodista.
Barcelona, 1805 — l'Havana, 1855

Estudià al seminari d’El Escorial. Formà part del bàndol constitucionalista, i integrà les milícies liberals a Madrid. Participà en la batalla del Trocadero (1823), on els Cent Mil Fills de Sant Lluís derrotaren la darrera resistència i posaren fi al Trienni Constitucional. Per fugir de la reacció absolutista, s’exilià a Cuba, on treballà com a crític d’art i de teatre. Dirigí la redacció del Diario de la Marina (1844), i el mateix any fundà el Liceo Artístico Literario de La Habana, que també dirigí. Vinculat al moviment independentista cubà, després del fracàs de Vuelta Abajo (1852), la Junta Cubana li encarregà, des dels EUA, la presidència de la Junta Revolucionaria de la Habana, on fou successor d’Anacleto Bermúdez. Acusat de conspiració contra el govern de Madrid, el 1855 fou empresonat. Si bé la historiografia no té una única versió sobre les circumstàncies concretes de la seva mort -o bé morí al garrot o bé afusellat al Campo de la Punta—, si sembla clar que fou trobat culpable de traïció a la pàtria. És considerat un precursor del moviment alliberador de Cuba.

Llegir més...