Amb els quatre primers Pioneer, i fins al març del 1959, hom intentà, sense èxit, de fer impacte a la Lluna. Els Pioneer del 5 (després del llançament del qual el programa fou interromput fins a la darreria del 1965) al 9 (llançat pel novembre del 1968) foren emprats per a l’estudi i la predicció de l’activitat solar. Des del 10, els Pioneer han estat sondes d’estudis planetaris exteriors. El Pioneer 10 passà el 3 de desembre de 1973 a una distància de 130 000 km sobre els núvols de Júpiter, i n'envià imatges i altres dades. Accelerat per l’acció del camp gravitatori del dit planeta, ha de travessar l’òrbita de Plutó i serà el primer giny que abandonarà el sistema solar i s’endinsarà en l’espai interestel·lar. D’aquí a vuit milions d’anys arribarà a l’indret on actualment hi ha l’estel Aldebaran. El giny és portador d’una placa amb un missatge gràfic susceptible d’ésser desxifrat per una altra civilització amb coneixements mínims similars als humans actuals. El Pioneer 11 o Pioneer-Saturn també passà prop de Júpiter el 1974, descobrí el casquet polar sud del seu satèl·lit Cal·listo i pel setembre del 1979 arribà a Saturn per estudiar els anells i el satèl·lit Tità i descobrí un nou satèl·lit, dos nous anells, i la presència d’un camp magnètic molt més intens que el de la Terra. El 1997, la NASA tallà la comunicació amb la sonda Pioneer 10, que feia 25 anys que era a l’espai. A uns 10 000 milions de quilòmetres de la Terra, la nau encara podia enviar informació gràcies als quatre generadors de plutoni, però la NASA considerà massa elevat el cost de 75 milions de dòlars anuals que representava la recepció i el tractament de les dades.
Placa de la qual és portador el Pioneer 10
© fototeca.cat
Sèrie de sondes còsmiques dels EUA pertanyents al programa de recerca espacial del mateix nom, iniciat per les forces aèries l’any 1958, però transferit tot seguit a la NASA, de la qual el Pioneer 1, llançat l’11 d’octubre de 1958, fou el primer giny espacial.