Situació i presentació
El terme municipal de Pira té forma de triangle invertit. Limita amb Solivella al N, amb Blancafort al NW, amb Montblanc a l’W i al S i amb Barberà a l’E i al NE. És situat a la part central de la comarca, a la dreta del riu d’Anguera, que travessa el terme engorjat i forma en una bona part el seu límit oriental. Relativament pla per la banda de migdia, és més accidentat pel N a causa dels últims contraforts de la serra del Tallat (515 m a Roques Blanques). Provinents del N, del terme de Solivella, travessen dos barrancs (el del Xano i el del Molí), que prenen la direcció SW i desemboquen al riu d’Anguera al terme de Montblanc.
Travessa el terme en direcció SW-NE la carretera C-241 de Montblanc a Manresa, de la qual, a la part del migdia del terme, surt un ramal que per Barberà va cap a Cabra del Camp i Valls. Altres vies connecten Pira amb Solivella i amb la C-14 entre Montblanc i Tàrrega.
La població i l’economia
El fogatjament de vers el 1380 assignava a Pira 34 focs, que baixaren a 20 el 1497 i a 21 el 1515 i el 1553. Al segle XVIII es mantingué la tendència de migradesa demogràfica (83 h el 1718), tot i que hi hagué un fort increment al llarg del segle (426 h el 1787); tornà a experimentar una disminució a la primera meitat del XIX (374 h el 1830 i 360 el 1845), seguida d’un important increment a la segona meitat de segle (571 h el 1857 i 610 el 1860, el seu màxim en tota la història). Entrà al segle XX amb 486 h, minva derivada de la incidència de la fil·loxera, i al llarg dels primers 20 anys de segle es tornà a recuperar: el 1920 arribà a 536 h. Al decenni dels cinquanta s’inicià un descens demogràfic (515 h el 1950 i 473 el 1960) que fou progressiu fins els anys noranta: 401 h el 1970, 382 el 1981 i 312 el 1991. En el padró del 1996 s’apreciava una recuperació, amb 364 h i 478 h el 2005.
Gran part del territori és ocupat pels conreus, bàsicament de secà. La vinya i els cereals són els predominants a la zona, seguits de lluny per l’ametller i, en menys quantitat, per l’olivera. Les granges avícoles i porcines que complementaven l’agricultura han anat desapareixent. També ha disminuït el nombre d’ocupats en el sector primari; gran part de la població es desplaça a treballar a les indústries instal·lades a la mateixa comarca (Montblanc, Sarral, etc.) o a l’Alt Camp.
Entre la dècada del 1960 i del 1970, la indústria es basava en l’explotació de pedreres d’alabastre. Al final dels anys noranta l’activitat industrial era representada per una empresa de productes minerals i una altra de figures decoratives, a més de l’elaboració de vi i xampany portada a terme, entre altres, per la Cooperativa Agrícola de Pira, constituïda l’any 1917. Amb la instal·lació d’un polígon industrial s’ha intentat impulsar el sector amb la implantació de petites empreses.
El poble de Pira
El poble de Pira (385 m d’altitud), situat al marge dret del riu d’Anguera, al límit oriental del terme, forma una petita península vorejada per aquest riu i un petit torrent. El componen els barris de Pira, Pireta, Piroia, la Carrerada i, més modernament, el de Miralpeix. Al lloc més alt hi ha restes de la primitiva església i de l’antic castell. L’església parroquial actual, de Sant Salvador, és del segle XIX. Mereix especial atenció el celler de la Cooperativa Agrícola de Pira, inaugurat el 1919, modernista, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, ampliat posteriorment. Al nucli antic de Pira es conserven algunes cases pairals del segle XVIII, entre les quals destaquen Cal Celdoni, Cal Batllevell i Cal Poblet. Entre les festes més pròpies del poble cal esmentar la festa major de Sant Salvador, a l’agost, i la festa major petita, que es fa per Sant Sebastià, al maig.
La història
L’antic castell de Pira, juntament amb el de Barberà, fou donat el 1067 per Berenguer Ramon II al comte Ermengol IV d’Urgell, que el 1068 el cedí a Arnau Pere de Ponts. D’aquest passà a la família dels Puigverd. Reivindicada la seva possessió el 1157 per Ramon Berenguer IV, el lloc continuà sota la senyoria d’aquella família. El 1164 Pere Puigverd donà a Poblet el domini que hi tenia; el 1181 Poblet retornà a Pere de Puigverd, fill de l’anterior, el domini per vida que el seu pare havia donat al monestir. Els templers, que s’havien introduït a Pira el 1186 a través de les donacions de molins a la partida de Miralpeix, aconseguiren el domini del lloc el 1248 per compra a Guillem de Montclús i el senyorejaren fins a l’extinció de l’orde el 1312. El 1317 passà, juntament amb les altres possessions de la comanda de Barberà, a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, i l’any 1380 el gran prior de Catalunya adquirí la total jurisdicció del lloc, jurisdicció que mantingué fins a l’extinció de les senyories.