Fill d’un pastor protestant, estudià filosofia i història de l’art a Marburg i a Munic. Contra la voluntat dels seus pares s’inscriví en l’escola d’art dramàtic de König. Lluità en la Primera Guerra Mundial, acabada la qual formà part del moviment dadà a Berlín. A partir d’aleshores fundà o dirigí diversos teatres: Das Tribunal, de Königsberg (1919), Central-Theater (1923-24), Volksbühne (1924-27) i Piscatorbühne (primera època: 1927-28; segona època: 1929-30), tots tres a Berlín. Recollí les activitats desplegades en aquest darrer teatre en un llibre fonamental: Das Politische Theater (‘El teatre polític’, 1929). Durant aquests anys intentà sobretot de portar a l’escena un teatre de tipus proletari. Restà uns quants anys a la Unió Soviètica (1931-36), després a París (1936) i el 1939 se n'anà a Nova York, on dirigí l’escola d’art dramàtic. Havent tornat a Alemanya, treballà onze anys com a director invitat per diferents companyies. El 1962 fou nomenat responsable del Theater am Kurfürstendam. Visqué una època de grans convulsions, fet que es reflecteix en el seu treball. Utilitzà el teatre com a arma política, i la seva preocupació per arribar a l’espectador li féu posar al servei de l’art escènic nous elements d’expressió com el cinema, la fotografia, etc. L’espectacle més conegut realitzat per ell és Die Abenteuer des braven Soldaten Schwejk (‘Les aventures del brau soldat Schwik’), sobre la novel·la de J.Hašek. Arribà a Barcelona pel desembre del 1936 i fou declarat hoste d’honor de la Generalitat. L’escriptor hongarès F.Oliver Brachfeld, incorporat a les lletres catalanes, li féu de secretari, i prengué contacte amb les Guerrilles Teatrals. Inicià els assaigs de Terra baixa , que no arribà a estrenar-se, i impulsà la publicació de la revista “TIR. Teatre Internacional Revolucionari”. Abandonà Barcelona al principi del 1937.
Erwin Piscator
© Fototeca.cat
Director teatral alemany.