i Camille Pissarro | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Camille Pissarro

Camí de sirga a Saint-Mammès , de Camille Pissarro (Musée d’Orsay, París)
© Corel Professional Photos
pintura pint, dibuix dib i gravat grav
Pintor, dibuixant i gravador francès.
Saint-Thomas, Antilles, 10 de juliol de 1830 — París, 13 de novembre de 1903

Fou influït, en una primera etapa, per C.Corot, J.F.Millet i G.Courbet. D’aquesta etapa són obres construïdes per plans simplificats: La costa del Jalais (1867, col·l W.Church Osborn, Nova York). Des del 1866 fou assidu del que seria el grup impressionista i, per la seva influència, el 1868 aclarí la paleta i donà més intensitat als colors: La carretera de Louvenciennes (1870, Musée d’Orsay). Refugiat amb Monet a Londres (1870), de retorn a França residí a Pontoise i, des del 1874, participà en totes les exposicions del grup impressionista i fou l’únic que mantingué aquesta regular assiduïtat. El seu impressionisme no dilueix la forma; al contrari, la reafirma, i és l’únic impressionista que conreà la temàtica del paisatge rural i de la vida camperola: Els sostres vermells (1877, Musée d’Orsay). Des del 1884 s’installà a Éragny, bé que sovintejà les estades a París. Entre el 1886 i el 1890, aproximadament, optà per la tècnica puntillista: Sol de primavera al prat d’Éragny (1887, Musée d’Orsay), que abandonà. El 1892 la Galerie Durand-Ruel li organitzà, amb èxit, una exposició homenatge. En la seva darrera etapa, malgrat un creixent desgast de la vista, tornà a la sensació impressionista i a la recerca dels colors violents i realitzà, com Monet, sèries sobre un mateix tema a Rouen, a l’Havre i a París: Efecte nocturn, boulevard Montmartre (1897, National Gallery, Londres). Fou un notable dibuixant i l’únic impressionista que conreà el gravat.

Col·laboració: 
RMMR
Llegir més...