Els seus decrets foren la convergència del gal·licanisme, del darrer jansenisme i del reformisme il·lustrat (Il·lustració) i volgueren ésser la formulació de l’estatut d’una església nacional. Vuitanta-cinc de les seves proposicions foren condemnades per la butlla Auctorem fidei, de Pius VI (1749), butlla que fou prohibida als països regalistes, entre ells la península Ibèrica, on els decrets de Pistoia havien tingut àmplia divulgació. Algunes de les seves reformes han estat posteriorment acceptades per l’Església.