Vicent Pitarch i Almela

(Vila-real, Plana Baixa, 5 de novembre de 1942)

Lingüista.

Estudià filologia moderna a les universitats de València i Barcelona. Catedràtic (1969) de llengua i literatura espanyoles, exercí a Onda i a Castelló, i posteriorment ha estat professor associat a la Universitat Jaume I. Fou creador, el 1969, del programa de ràdio Nosaltres els valencians, el primer que s’emeté en català al País Valencià. És membre de la Societat Catalana de Sociolingüística (antic Grup Català de Sociolingüística), de la Secció Filològica  de l’Institut d’Estudis Catalans (1985), de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i delegat de l’IEC a Castelló. Ha estat membre de la comissió de gramàtica de l’IEC i director de la nova ortografia apareguda conjuntament amb la Gramàtica de la llengua catalana (2016).

El seu camp de recerca i també d’activisme s’ha decantat sobretot envers la sociolingüística del País Valencià: Defensa de l’idioma (1972), el manual de llengua i cultura del País Valencià Penyagolosa (1981, amb J. Palomero i V. Pascual), El català al País Valencià: retracció i resistència (1984), Reflexió crítica sobre la llei d’ús i ensenyament del valencià (1984), Fets i ficcions. Llenguatge i desequilibris socials (1988), Bases de política lingüística per al País Valencià (1992, amb T. Mollà), Parlar i (con)viure al País Valencià (1994), L’eix castellonenc de la cultura contemporània (1995), Control lingüístic o caos (1996, premi de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana,1997), Les Normes de Castelló. Textos i contextos (2002), Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme (2011) i Les Normes de Castelló als cent anys de les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans (2013). Entre els seus estudis filològics destaquen Poesia eròtica i burlesca dels segles XV i XVI (1982, amb L. Gimeno), Lo procés de les olives. Lo somni de Joan Joan (1988) i Llengua i Església durant el barroc valencià (2001).

Membre dels patronats de les fundacions Carles Salvador i Gaetà Huguet, ha rebut els premis Jaume I d’Actuació Cívica Catalana (1983), Enric Soler i Godes d’Innovació Educativa (2003) i el Guardó Extraordinari d’Escola Valenciana (2013).