Doctor en dret (1976) i des del 1971, professor de dret constitucional i de ciència política a la Universitat Autònoma de Barcelona, i posteriorment professor associat de dret constitucional i de dret parlamentari a la Universitat Pompeu Fabra (1996-2010). Al maig del 1980 fou nomenat lletrat del Parlament català, on treballa fins a la seva jubilació. El 1981 ocupà el càrrec d’oficial major del Parlament, en substitució de Robert Vergés, i al gener del 2000 el de lletrat major del Parlament.
Especialista en l’estudi de les institucions de la Catalunya autònoma i en les protectores dels drets de les persones, ha publicat, entre altres treballs, La Generalitat de Catalunya I. Els governs (1976), L’estructura del Parlament de Catalunya i les seves funcions polítiques (1976) i Sociologia dels polítics de la Generalitat (1977).