Fill d’una família d' hidalgos empobrida, fou sempre un illetrat. Participà en les guerres d’Itàlia i el 1502 anà a les Índies amb Nicolás de Ovando. Lloctinent d’Alonso de Ojeda i de Vasco Núñez de Balboa, explorà part de Centramèrica i esdevingué alcalde de Panamà (1522). Home ja ric, uní la seva fortuna a la de Diego de Almagro i amb l’ajut d’Hernando de Luque organitzà una primera expedició al Perú (1524-25), que fou un fracàs. Fallida una segona expedició (1526-28), Pizarro es retirà a l’illa del Gallo, on quedà amb dotze companys (els tretze de la fama), mentre Almagro anava a Panamà a cercar reforços. Examinades les possibilitats de conquesta, Pizarro marxà a Castella, on, per les capitulacions de Toledo, aconseguí el nomenament de governador, capità general i adelantado de les noves terres. El 1531 Pizarro i Almagro iniciaren amb 180 homes la conquesta del Perú, aprofitant el final de la guerra civil que dividia l’imperi inca. Pizarro ocupà Cajamarca i empresonà l’emperador Atahualpa, que fou executat. Aliat amb la noblesa inca de Cusco, completà la conquesta del Perú i fundà la ciutat de Los Reyes o Lima a la vora del riu Rímac (1535). Almagro se n'anà cap a Xile i Pizarro estengué els seus dominis cap a l’Equador. La revolta índia del 1536 estigué a punt d’anorrear el domini espanyol a Cusco i a Lima, però la col·laboració entre pizarristes i almagristes arranjà la situació. La disputa de Cusco féu esclatar la primera guerra civil entre ambdós sectors. Almagro fou vençut per Pizarro a Salinas (1538) i executat. Mentre Pizarro combatia les restes de la revolta de Manco Inca i començava la colonització del país, els almagristes complotaven i, davant l’arribada de Vaca de Castro per a jutjar la disputa, assassinaren Pizarro, fet que desencadenà la segona guerra peruana.
Encontre d’Atahualpa i Pizarro a Cajamarca, Perú, segons un gravat de l’època colonial
© X. Pintanel
Conqueridor extremeny.