i Enric Pla i Deniel | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Enric Pla i Deniel

Enric Pla i Deniel
© Fototeca.cat
història eclesiàstica hist ecl
Eclesiàstic.
Barcelona, 1876 — Toledo, 1968

Estudià al seminari de Barcelona i a Roma, on es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic. Ordenat de sacerdot el 1900, fou professor del seminari de Barcelona i dugué a terme una activitat pastoral remarcable. Director de l’Acció Popular i president de l’Associació d’Eclesiàstics, dirigí la revista Reseña Eclesiástica i animà la Unió Apostòlica de sacerdots barcelonins. Canonge de Barcelona des del 1912, fou nomenat bisbe d’Àvila el 1918. El 1935 passà a Salamanca, i el 1941 a Toledo com a arquebisbe i primat i fou creat cardenal el 1946. Presidí la conferència episcopal espanyola i la seva comissió permanent i intervingué en la preparació i en el desenvolupament del concili II del Vaticà. Partidari decidit del general Franco el 1936, fou conseller d’estat i, durant tres anys, procurador a corts. A poc a poc, però, prengué distàncies respecte al poder temporal i, des del seu càrrec de president de l’Acció Catòlica, afavorí l’Acció Catòlica especialitzada i la defensà enèrgicament en moments difícils. Des del 1900 escriví un bon nombre de llibres i articles, en català, castellà i llatí, i abundoses cartes pastorals.

Col·laboració: 
JMaM
Llegir més...