Autodidacte. Exposà l’any 1932 a Terrassa i exercí com a crític d’art a El Dia d’aquella ciutat. L’any 1934 exposà a Barcelona. El 1945 foren publicats els primers llibres amb gravats seus: Les coses benignes, de Ruyra, Arcàdia sense mite, de R. Benet, i 20 tannkas, de Carles Riba. Perfeccionà els coneixements de gravat i il·lustrà Tristeta, d’Emili Vilanova (1947). Dos anys després, ajudat per Víctor M. d’Imbert, llançà la Col·lecció de Gravats Contemporanis de La Rosa Vera en tirada de cinquanta exemplars, amb els quals contribuí a estendre aquesta tècnica entre molts artistes catalans. També ha fet una considerable obra com a pintor. Premi Ciutat de Barcelona de gravat (1965), membre d’Honor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1993). Publicà Técnicas del grabado calcográfico y su estampación (1956) i diversos volums (Famosos i oblidats, 1989; Memòria impresa, 1991; Francesc Domingo, 1992; De l’art i de l’artista. Dietari 1982-1991, 1996, premi Sant Joan 1995), on exposa la seva concepció de l’art, especialment crítica amb l’art contemporani i amb molts dels seus protagonistes.