Enllaça amb el pla Jaussely pel seu organicisme i amb el pla Rovira i Trias pel seu radiocentrisme. L’omissió en la formulació de l’estructura jurídica encarregada de dur a terme el pla i la del pla financer han estat les principals causes de la inoperància i de la tergiversació reiterada del pla, així com del desenvolupament, a partir del final del decenni dels 60, de moviments de protesta. Amb l’inici de la revisió del pla (1964) es féu evident la influència de Barcelona damunt el que hom denomina àrea metropolitana de Barcelona, per a l’ordenació de la qual fou elaborat un “pla director” (1966). Dos anys més tard, l’administració central donà suport parcial a aquest pla a títol d’esquema director. El 1974 es féu públic el nou pla comarcal anomenat Pla General d’Ordenació Urbana i Territorial de la Comarca de Barcelona, el qual, tanmateix, no fou aprovat fins que els grans i mitjans propietaris del sòl aconseguiren de reduir la relativa importància dels equipaments urbans d’aquest pla (1976).