i el Pla del Penedès | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

el Pla del Penedès

Sinònimel Pla de Lavit, SinònimSanta Maria del Pla, Sinònimel Pla de Santa Maria
Sinònimel Pla de Lavit, SinònimSanta Maria del Pla, Sinònimel Pla de Santa Maria
el Pla del Penedès
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Penedès.
Població: 
1.041 h
[2009]
Extensió: 
9 km2

Situació i presentació

El terme municipal del Pla del Penedès, o Pla de Santa Maria, d’una extensió de 9,57 km2, limita al N amb Terrassola i Lavit, a l’E amb Subirats, al S amb Santa Fe del Penedès i Font-rubí i a l’W amb Font-rubí i Puigdàlber. És situat a la part central de la depressió penedesenca, al N de Vilafranca. A part del poble del Pla del Penedès, el cap de municipi, hi ha diversos barris disseminats: Bonavista, Cal Janes, les Parellades, les Tarumbes i el Pujolet, les antigues quadres del Gorner, Palou, la Sala i l’Aguilera. Travessa el terme la carretera comarcal que va d’Igualada a Vilafranca del Penedès, de la qual surt un trencall que porta fins al cap de municipi i que es bifurca tot seguit cap a Sant Sadurní d’Anoia a llevant, i cap a Terrassola i Lavit a ponent.

El terreny és pla i poc accidentat, i drenat per diversos torrents: el torrent de Mas Rovira, el de les Tarumbes i el dels Bribons o de Sabanell, que solquen el terme de NW a SE i desguassen a la riera de Lavernó, de la conca hidrogràfica de l’Anoia.

La població i l’economia

La població del 1860, de 1 120 h, acusà un retrocés a causa de la crisi de la fil·loxera i el 1900 havia davallat a 1 031 h. De seguida es recuperà, però, ja que el 1920 es registra la xifra més alta de població amb 1 160 h. El 1940 hi havia 1 193 h, el 1975 n'hi havia 1 042, 1 000 el 1981, 964 el 1991 i 906 el 2005.

Els conreus ocupen més de la meitat de la superfície del municipi i són totalment de secà. La vinya és el conreu predominant, que ha fet minvar de manera progressiva el de cereals i oliveres. Les lleguminoses, que també s’havien conreat per a la venda, avui es redueixen a l’autoconsum. La majoria de les explotacions agràries són petites. La població va decantant-se progressivament cap a les activitats industrials, i actualment molta gent conrea la terra de forma secundària. Les activitats ramaderes es redueixen a l’ovina. Hi ha indústries derivades de l’agricultura, principalment les provinents de la viticultura.

El poble del Pla del Penedès

El poble del Pla del Penedès és a la part occidental del terme (216 m d’altitud), vora el límit amb els municipis veïns de Terrassola i Lavit i Font-rubí. El padró del 2005 reflectia 727 h.

L’església parroquial de Santa Maria és romànica, bé que modificada posteriorment. Documentada el 1080, el 1097 pertanyia a la canònica de Santa Maria de Solsona: és esmentada en una butlla d’Urbà II que confirma els béns de la dita canònica. L’església de Santa Maria del Pla és esmentada novament en les confirmacions papals dels béns de la canònica de Solsona del 1151 i el 1188 i segons un text del cartulari de Santa Maria de Solsona, de la fi del segle XIII, encara li pertanyia, si bé no s’hi especifiquen les prestacions que Santa Maria del Pla havia de satisfer. No hem pogut determinar en quina època l’església de Santa Maria del Pla fou agregada a la parròquia de Lavit, motiu pel qual el poble també s’anomenava el Pla de Lavit, fins que el 1778 fou erigida en parròquia independent. L’església de Santa Maria del Pla, que avui té com a copatrona santa Maria Magdalena, és un edifici romànic, del segle XI, d’una nau amb creuer i cimbori que descansa sobre petxines. L’absis és envoltat exteriorment per construccions feixugues. Es conserva, també, l’absidiola septentrional, la de migdia desaparegué en unes obres d’ampliació.

El Centre Agrícola-Unió d’Agricultors centra les activitats recreatives i culturals del poble, on destaca, entre altres, l’Agrupació Cultural i Dansaire. El poble celebra la seva festa major al juliol. Destaca també el Carnestoltes amb la tradicional menjada de les Torrades el diumenge. La festa de les Torrades es va originar quan els termes del Pla i Lavit en formaven un de sol. Volia ser un acte de germanor.

Altres indrets del terme

Entre les quadres del municipi, cal esmentar l’antiga quadra de l’Aguilera, just al límit amb el municipi de Lavit. Sota el puig de l’Aguilera (349 m), el més alt del terme, la masia de Can Miquel de l’Aguilera és emplaçada al solell de la muntanya. L’accés es fa per la carretera del Pla a Lavit, seguint un trencall a mà esquerra. La quadra de Palou és situada al N del terme, no gaire lluny de la quadra de l’Aguilera. Hi ha la capella de Sant Jaume de Palou i la masia de Can Cerdà de Palou. Es troba al peu de la carretera del Pla a Lavit. El Gorner (o Guarner), quadra antiga, és situat a la part SE del terme, en terreny pla i a una altitud de 222 m, al peu de la carretera de Puigdàlber a Cal Cartró (Subirats). La quadra del Gorner pertanyia a la canònica de Santa Maria de Solsona, segons un document del 1110. L’entitat de la quadra es mantingué fins al segle XIX i, el 1842, s’anunciava així el nom del terme: “Pla, Lavid y Cuadras de Aguilera y Gorner”. La quadra de la Sala es troba entremig del Serral i el poble del Pla del Penedès, al peu del torrent de Sabanell. El Mas de la Sala és el més notable de la quadra.

Les Parellades és una barriada situada a l’extrem nord-oriental del terme, a prop del terme de Subirats, en terreny pla (236 m) i a 3,5 km del cap de municipi. Tenia 43 h el 2005. El barri de Bonavista és situat a la part central del terme (229 m), al peu de la carretera del Pla a Sant Pau d’Ordal, a 6 km de l’estació de Lavern, que és la més propera. El 2005 tenia 27 h. El Pujol és un antic veïnat situat a llevant de la caseria de Bonavista, a prop del petit tossal de la Pedra Blanca (251 m), fita amb el terme de Subirats. Destaca la masia de Can Casanoves del Pujol. El barri de les Tarumbes, amb 22 h el 2005, és situat a l’extrem oriental del terme, a 220 m d’altitud, en terreny pla i a 3 km del cap de municipi. L’accés es fa per la carretera a Sant Pau d’Ordal. També formen part del municipi el veïnat del Serral, Cal Janes i el Pujolet, i fins el 2001, quan s’agregà al municipi de Puigdàlber, el raval del Mas Moré.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...