Josep Planella i Coromina

(Barcelona, 1804 — Barcelona, 1890)

Escenògraf.

Fill de Bonaventura Planella i Couxello. A deu anys ja ajudà el seu pare. Estudià a Llotja i després treballà amb ell fins a la mort d’aquest. Per encàrrec de l’ajuntament decorà la Sala de Cent i diverses sales de capitania general. Decorà després el teatre de Valls (Alt Camp) el 1850 i després se n'anà a l’estranger a visitar edificis antics i moderns. Havent tornat a Barcelona (1852), pintà una sala de ball a Tarragona i l’interior i la sala de descans del Teatre Nou d’Alacant. Més endavant féu infinitat de decoracions per al Gran Teatre del Liceu i molts altres teatres barcelonins (Principal, Circ Barcelonès, Roma, Varietats, Apol·lo —del carrer Tallers—, Calderón, Tirso —de la plaça de Santa Anna—, Jovellanos, Sarsuela —des del 1870 Espanyol, al passeig de Gràcia—, Novetats, Olimp i Català). Pintà durant quaranta anys òperes com Beatrice de Tenda, El Templario, Nabucodonosor, Corrado di Altamura, i la comèdia de màgia Urganda la desconocida. Entre altres realitzacions, col·laborà amb Luccini i Penne, amb Sert i Malató i fins alguna vegada amb Carreras i amb Soler i Rovirosa. Des del 1840 figurà com a pintor del Teatre del Liceu i hi féu les decoracions de Norma, Faust i Lucrezia Borgia. Els seus telons de boca més aconseguits foren els dels teatres Romea (1866), Apol·lo i Circ Barcelonès. Un dels seus més grans èxits fou La redoma encantada. Publicà el llibre Exposición completa y elemental de la Perspectiva y su aplicación al palco escénico (1840).