Format a Llotja. Concorregué a exposicions barcelonines i obtingué medalla de plata el 1871. El 1875 guanyà una pensió Fortuny i anà a Roma. Exposà també amb èxit sovint a Madrid, així com a Berlín (1891) i a Chicago (1853). Tot i que conreà la pintura d’història (Els comuners de Castella a Valladolid), es dedicà especialment a l’escena realista, tractada amb un gran domini de la tècnica (La migdiada de l’obrer, En alta mar, etc). Té obres molt representatives al Museu d’Art Modern de Barcelona.