Perit químic. Fou secretari de redacció de L’Amic de les Arts. Les seves novel·les parteixen d’un realisme, de vegades costumista —El pont llevadís (1950), El cercle de foc (1952), Confessió en el tren (1954), La terra té camins (1971)—, o són policíaques: Crim al carrer Tuset (1973) i La filla del pintor (1976). Publicà els assaigs, amb aportacions erudites, El Penedès i el Garraf (1961), El Modernisme a Sitges (1969), El mestre Morera i el seu món (1972), Rusiñol i el Cau Ferrat (1974) i també Llibre de Sitges (1952).