i la Pobla de Lillet | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

la Pobla de Lillet

SinònimLillet
Municipi
Berguedà
SinònimLillet
Vista aèria de la Pobla de Lillet
© C.I.C.-Moià
Municipi del Berguedà, al límit amb el Ripollès.
Població: 
1.312 h
[2009]
Extensió: 
51 km2

Situació i presentació

El terme municipal confronta al N amb el de Castellar de n'Hug, del qual el separen els cims de Cerqueda i les carenes de Comes, les Roques del Bruc, la carena dels Carbonells i el puig de Sant Eloi; a l’W, amb l’antic terme de Brocà, avui de Guardiola de Berguedà, i amb Sant Julià de Cerdanyola; al S, amb Castell de l’Areny (pla de Catllaràs, Puig Lluent) i amb el terme de les Llosses del Ripollès (serra de Puig Lluent, de 1 629 m, plans de Cosp i puig de Faig-i-branca, de 1 515 m), i, a l’E, amb el terme de Gombrèn, també del Ripollès, del qual el separen l’Arija i el rec del Roquerol, i amb Sant Jaume de Frontanyà.

 

L únic nucli de població és la vila de la Pobla de Lillet. La principal via de comunicació és la carretera que arrenca de Guardiola i que, pel coll de Merolla, porta al Ripollès. Una altra carretera mena a Castellar de n'Hug i continua fins a la Molina i la collada de Toses.

El terme municipal és format, de fet, per dues valls que es comuniquen: la vall de Lillet i la vall baixa de l’Arija, riu que neix a les Fontetes de Maians (Gombrèn, Ripollès), a ponent de la serra de Mogrony i que fa de frontera entre el Berguedà i el Ripollès fins que rep, per l’esquerra, el rec dels Ganxos, per on continua, amb el rec del Roquerol. Aleshores canvia d’orientació i penetra en el territori de la Pobla de Lillet formant una vall estreta fins a confluir amb el Llobregat a la vila, on també arriba el torrent del Regatell, fet que dóna al poble el seu aspecte característic amb els tres ponts damunt cadascun d’aquests cursos d’aigua. La vall del Llobregat segueix l’orientació E-W fins al límit del terme amb la part més baixa de la vall de Brocà; és una vall més ampla, que davalla suaument des dels 843 m d’altitud que té la vila.

A banda i banda d’aquestes valls el terreny es torna accidentat. A la banda N, puja cap a Cerqueda, el Bruc, els Carbonells i Sant Eloi —contraforts meridionals de la serra de Moreu, que comparteix amb Castellar de n'Hug—; cap al S, hi ha elevacions força escarpades (serra de Falgars, de 1 288 m; serra de Catllaràs, de 1 718 m; serra de la Llena, de 1 546 m, la tossa de Montclús, de 1 456 m, i el puig de Castellsec, de 1 298 m), que envien llurs contribucions hídriques al Llobregat i a l’Arija. A la banda oriental del terme els límits s’aproximen molt als rasos de Tubau, mentre que pel NE l’entrada al Ripollès es fa a través del coll de Merolla, divisòria d’aigües de l’Arija i del Merdàs.

En aquest terme municipal hi ha indrets de gran bellesa, com és el cas de la serra de Catllaràs, autèntic parc natural. Per aquests paratges, un dels pocs a Catalunya on encara hi creix, es troba la flor de neu o edelweiss . També té algunes fonts d’interès medicinal, com la de la Magnèsia i la del Sofre.

La població

Per a veure l’evolució de la població (poblatans) cal remuntar-se al final del segle XIII, quan la Pobla de Lillet fou inclosa en els plans de repoblament de Ramon d’Urtx i del seu fill Hug de Mataplana.

la Pobla de Lillet
© Fototeca.cat
Poc després es produïren les terribles crisis demogràfiques del segle XIV, que culminaren amb la Pesta Negra del 1348. Per tal de combatre el despoblament, Roger de Pallars confirmà el 1345 les franqueses concedides el 1297 i uns anys més tard, el 1349, tornaren a ésser confirmades per Artau de Pallars. Probablement això explica que, malgrat les mortaldats de mitjan segle, en el fogatjament del 1370 figurin un total de 54 focs per a aquesta població. Posteriorment els conflictes, les pestes i altres incidents del segle XV impediren que la població augmentés gaire i el 1553 només havia arribat a 60 focs. Al segle XVI sofrí noves epidèmies, que també es produïren al segle següent, agreujades per la guerra dels Segadors. Amb tot, la població anà augmentant i a l’inici del segle XVIII (cens del 1718) arribava als 644 h. L’impuls de la indústria tèxtil féu pujar el nombre d’habitants a 1 326 l’any 1787. Aquest increment es mantingué, amb una mica menys d’empenta, durant els primers decennis del segle XIX (2 146 h el 1857), però a la segona meitat del mateix segle hi hagué una disminució molt pronunciada (1 490 h el 1877 i 1 340 el 1900), en part deguda també a les guerres carlines. La introducció de la indústria cotonera (en substitució de la llana) reanimà la vitalitat (la població oscil·là a l’entorn dels 2 400 h, amb un màxim de 2 674 el 1930), cosa a la qual també contribuí l’existència de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro (del terme de Castellar de n'Hug), que es nodria bàsicament de mà d’obra procedent de la Pobla de Lillet i que va tancar els anys setanta. Així doncs, mentre que el 1960 la població era de 2 732 h, a partir del tancament de l’esmentada fàbrica de ciment es dóna un persistent descens de població (2 469 h el 1970, 2 003 h el 1981, 1772 h el 1991 i 1388 h el 2001. L’any 2005 hi havia 1348 h.

L'economia

Una considerable part del territori és ocupada per boscos i pasturatges. Els boscos, principalment pinedes de pi roig, són extensos i frondosos, com per exemple el de Catllaràs, i han donat origen a una important explotació forestal. Ben al contrari, les àrees conreades són poc extenses i dedicades principalment al conreu de farratge. La ramaderia, activitat molt més important que no pas l’agricultura com a complement econòmic d’aquest terme, comprèn caps de boví, d’oví i de porcí.

La Pobla de Lillet havia estat tradicionalment una de les poblacions catalanes més actives en el camp de la indústria tèxtil llanera, i al segle XVIII arribà a ésser la tercera de Catalunya en l’activitat manufacturera, fet que explica l’increment demogràfic considerable que tingué en aquesta època. Al desembre del 1991 tancà l’empresa Filatures del Berguedà, l’empresa tèxtil més important del municipi i la que oferia més llocs de treball. Actualment només queda una fàbrica tèxtil i una dedicada al paper.

Al costat de Riutort hi ha uns 400 m de galeries subterrànies, encara senceres, que a les primeres dècades d’aquest segle van permetre l’extracció de petroli. Però aquest era impregnat de materials argilosos i per tal de purificar-lo calia que fos tractat amb un complex sistema que avui no seria rendible.

Pel que fa a les fires, a més de la del Bolet, que se celebra el darrer diumenge de setembre, la de més tradició és la que se celebra el 3 de novembre a la plaça del Firal, que és l’adaptació als temps moderns de l’antiga fira de bestiar i productes agrícoles. Actualment es dedica a l’exposició de vehicles i maquinària agrícola, per bé que encara es manté un nostàlgic apartat dedicat al bestiar. El mercat setmanal és el dissabte. Hi ha una residència geriàtrica. L’ensenyament queda cobert fins a la primària.

La vila de la Pobla de Lillet

La vila de la Pobla de Lillet (863 m d’altitud i 1 327 h el 2006) és a la confluència de l’Arija i el torrent del Regatell amb el Llobregat. La vila és formada per quatre barris separats pels rius esmentats i units per quatre ponts: el barri de la Pobla, les Coromines, la Vila i el Firal. El Pont Vell té un magnífic arc de mig punt i és dels segles XII-XIII; prop del Pont Vell hi ha el pont de la Petita, construït al segle XVII o XVIII, amb un sol arc rebaixat i que comunica la vila amb el barri de les Coromines. Aquest bar ri presenta un interessant traçat de carrers perpendiculars, que fou dissenyat al segle XVIII com a resposta a l’expansió del nucli urbà. Prop del nucli urbà s’estén la zona industrial, de llarga tradició històrica. Al peu del Llobregat i en direcció a Castellar de n'Hug hi ha les antigues fàbriques de Cal Pujol i Jardins Artigas .

Vista parcial del pont que creua el Llobregat als Jardins Artigas
© Lluís Prats
Aquesta darrera és interessant per l’existència de la torre del propietari i dels jardins, coneguts també amb el nom de parc de la Magnèsia, a mig camí del traçat que segueix el carrilet turístic que arriba al Clot del Moro. Aquest parc, que aprofita un engorjat rocós format per les aigües del Llobregat, va ser transformat totalment pels modernistes. Hom opina que Antoni Gaudí va rebre l’encàrrec de fer aquest jardí l’any 1905 quan va pujar al Coll del Moro amb Eusebi Güell i s’allotjaren a la torre del fabricant Artigas. En aquest trajecte cal esmentar l’interessant pont de ferro que fou construït l’any 1904 per La Maquinista Terrestre i Marítima, situat a uns 100 m de la darrera casa de la població i l’únic testimoni conservat de l’enginyeria del fer ro aplicada a la millora de les comunicacions. El parc s’ha restaurat i forma part del projecte de condicionament del Clot del Moro (Castellar de n'Hug) portat a terme pel Centre d’Estudis dels Ferrocarrils Industrials i Secundaris (CEFIS), que entre altres iniciatives inaugurà, el 2005, un carrilet turístic que uneix la Pobla de Lillet amb l’esmentada fàbrica de ciment, actual Museu del Ciment Asland.

El nucli antic es caracteritza pels seus carrers estrets i tortuosos, amb cases d’una antiguitat notable. Hi destaca una plaça molt tancada i amb porxos. Prop de la plaça hi ha l’església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet, un edifici barroc del final del segle XVIII, obra de la família Morató de Vic, que treballà en l’obra arquitectònica i en el disseny de la portalada de ponent, un exemple decorat que reprodueix l’esquema dels retaules barrocs. Fou restaurada el 2005.

Al pla de la carretera, al llarg del riu, hi ha la nova casa de la vila, construïda en una plataforma damunt del Llobregat, i una petita plaça empedrada que ocupa l’espai comprès entre el Pont Vell i l’edifici de l’ajuntament, construïda el 1991. Aquest espai recorda força l’estil arquitectònic de Gaudí, amb baranes de pedra incrustada sobre el llit del Llobregat. Entre els monuments públics de la vila hi ha el dedicat a Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell, que va promoure molt la comarca.

Entre els equipaments culturals cal destacar la Casa de Cultura, fundada el 1984. Pel que fa a les festes, el primer diumenge d’octubre se celebra la festa major del Roser. Al maig, el diumenge després del dia 15, és la festa en honor de Sant Isidre, la vigília de la qual es fa una xocolatada. L’últim cap de setmana de setembre se celebra la festa del Bolet.

Altres indrets del terme

Santa Maria de Lillet

Aspecte de Santa Maria de Lillet
© CIC-Moià
L’antiga església parroquial de Santa Maria de Lillet va ser consagrada l’any 833 i el 1086 ja aplegava una petita comunitat de clergues i laics constituïts en canònica augustiniana. Aquesta antiga església, construïda al segle IX, fou substituïda al segle XII per un nou edifici, d’estil romànic i planta de creu llatina, d’una sola nau amb un transsepte en el qual hi havia tres absis (se'n conserven només dos, el central i el del S). En la intersecció de les voltes de la nau i del transsepte hi havia hagut un cimbori. En època gòtica ja es reformà l’estructura d’aquesta església, que més modernament ha sofert tres canvis, un dels quals —els revestiments de guix que hi foren afegits al segle XVIII— n'ha desfigurat bastant l’aspecte. Actualment és sense culte. Les dependències monacals són situades al costat N de l’església, amb la qual es comuniquen. L’element més interessant és el claustre del segle XIV; de planta quadrada i amb dos pisos de galeries d’arcs de mig punt que reposen sobre pilars sense capitells.

Aquesta església fou la parròquia de Lillet fins al segle XIX, en què la titularitat passà a Santa Maria de la Pobla de Lillet. En cessar el culte, la majestat romànica que hi havia fou traslladada a la nova església parroquial. És una gran talla de fusta policromada, gairebé de mida natural (145 cm d’alçada), que data del segle XII.

Sant Miquel de Lillet

L’església de Sant Miquel de Lillet és situada a 1 km de la carretera, prop de Santa Maria de Lillet, entre la Pobla i Gombrèn i a mà esquerra de l’Arija i del torrent del Junyent. És una construcció de planta circular, amb un absis semicircular adossat a l’edifici. L’edifici és cobert per una cúpula semisfèrica i l’absis, amb un quart d’esfera. La porta d’entrada, al SW, és coronada amb un magnífic arc adovellat de mig punt.

Una inscripció que hi ha a la taula de l’altar donava la data del 9 de maig de l’any 1000 com a dia de la consagració d’aquesta església, però sense cap fonament, perquè no hi ha dubte que és un edifici del segle XII i no se'n troba cap esment fins l’any 1166. Fou restaurada sota el patrocini dels Amics de l’Art Vell per l’arquitecte Jeroni Martorell (1932-35). Amb motiu d’aquesta restauració s’obrí una pista que surt de la Pobla i arriba fins a aquesta església.

Santa Maria de Falgars

A la banda W del terme, a l’esquerra de la carretera que de la Pobla porta a Guardiola de Berguedà, hi ha una carretera que duu a l’església de Santa Maria de Falgars, actualment dependent de la parròquia de Santa Maria de Lillet. El lloc és esmentat ja el 984. L’església primitiva fou substituïda per un edifici romànic, construït pels volts del 1120 i que subsisteix en part en l’actual edifici, que fou refet al segle XVII (resta una porta romànica ferrada dintre les dependències del santuari).

La Mare de Déu de Falgars és una imatge gòtica d’alabastre que representa la Mare de Déu de la Llet. És del final del segle XIV o el començament del XV i es conserva a la Pobla de Lillet però retorna a Falgars cada any per la festa de la Quinquagèsima, el 15 d’agost. En aquesta data es fa la romeria a aquest santuari i és costum ques’hi balli la dansa de Falgars. Sembla que l’origen d’aquesta dansa s’ha de cercar en una continuïtat plàstica de l’època feudal, en recordança dels mals usos i servituds a què tenia sotmesos els seus vassalls el llegendari comte Arnau. Antigament es ballava a la plaça de la vila.

El 25 d’abril, o el diumenge més pròxim, la Pobla compleix el vot d’anar en romiatge al santuari de Falgars, i pel setembre, el diumenge pròxim al 8, és la festa major del santuari. Després de l’ofici i els goigs hom fa una gran truitada amb què s’obsequia la concurrència.

Santa Cecília de Riutort

Més a l’W, a l’altra banda de la carretera i prop del límit amb el terme de Guardiola, hi ha l’església de Santa Cecília de Riutort. El topònim ja és esmentat el 880, que fou donada al monestir de Ripoll, però l’església no apareix en cap document fins el 1151. Edificada sobre un turonet, és una església romànica construïda probablement cap a la fi del segle XI. Consta d’una nau, amb una volta de canó adovellada, de pedres molt petites. L’absis ha desaparegut. Al mur de migjorn hom construí uns robustos contraforts per evitar que caigués. El mateix mur inclou la porta d’entrada, coberta amb un arc de mig punt format per enormes dovelles regulars. A l’interior hi ha una petita cripta coberta amb volta de canó on devien venerar-se unes relíquies.

El castell de Lillet

L’antic castell de Lillet era situat damunt un gran penyal, prop del torrent del Junyent, dominant la vall de Lillet, a l’esquerra de l’Arija. Probablement fou abandonat al final del segle XIII, quan el centre polític i econòmic es traslladà al nucli urbà de la Pobla. Se'n conserven poques restes, només una paret i una finestra. En el lloc més elevat hi ha una gran creu de ferro instal·lada al segle XIX.

El terme municipal té moltes masies d’origen medieval, entre les quals cal esmentar el Buc, Vallfogona, Montverdor, Arderiu, el Tinard, els Carbonells, etc., masies adaptades al terreny i a la tradicional economia agrícola i ramadera de muntanya que reprodueixen les diferents estructures clàssiques.

La història

El primer cop que apareix esmentat el topònim de Lillet (‘'Camp de Lliris”) és l’any 833, en el document de la consagració de l’església del castell, Santa Maria de Lillet, pel bisbe d’Urgell Sisebut II. L’any 921 consta que el terme pertanyia al comtat de Cerdanya, i hi ha diversos documents que demostren que Emma de Barcelona, filla de Guifre el Pelós, hi tenia extenses possessions que governava des del monestir de Sant Joan (més tard dit de les Abadesses). Un document de l’any 983 ens informa de l’existència de dos topònims Lillet: un dit així i l’altre anomenat Lillet Superior.

Se sap que al segle XI ja vivia a l’església del castell una comunitat de canonges procedent d’Aquisgrà, més tard substituïda per una comunitat augustiniana. A l’inici del segle XII resideix en el castell de Lillet una família en la qual predomina el nom de Ponç i que acabarà cognomenant-se Lillet. Era una família feudatària dels Mataplana. El primer esment figura en el testament de Guillem, fill de Ponç, que en partir cap a Terra Santa nomena hereu el seu germà Ponç (3 de maig de 1106). El 1154 n'és senyor l’anomenat Pere de Lillet, mort el 1174 i succeït pel seu germà Ponç de Lillet. La família s’extingí al segle següent i fou succeïda per altres nobles, com els Sant Agustí i els Vila o Savila, fins que a mitjan segle XIII Lillet passà sota el control directe dels Mataplana, que hi residiren d’ençà d’aquest segle.

A la fi del segle XIII, la Pobla de Lillet restà involucrada en els plans de Ramon d’Urtx i del seu fill Hug de Mataplana per a repoblar aquella zona dels dominis dels Mataplana i reforçar-ne les defenses. Els esmentats nobles atorgaren una carta de franquesa i llibertats als habitants de la Pobla de Lillet, que els historiadors consideren que és, a la pràctica, una autèntica carta de poblament, datada el 15 d’abril de 1297. En efecte, establia els fonaments dsuna població nova amb una fortalesa a l’indret que avui ocupa la Pobla (i que aleshores s’anomenava el Pujol), a la confluència del Llobregat amb l’Arija, uns 2 km més avall del primitiu castell, i concedia a les persones que s’hi establissin l’exempció d’una sèrie de tributs i de mals usos, a més de llibertat per a canviar de residència sense llicència del senyor, sempre que hi haguessin viscut almenys deu anys. Els alliberava també de l’obligació de formar exèrcit, host i cavalcada, llevat dels casos en què poguessin tornar a llurs cases el mateix dia, i tampoc no els podia llogar ni prestar per aquests motius militars. També els donava garanties sobre llurs propietats, bestiar, béns mobles, etc, que esdevenien inalienables i objecte de protecció en totes les circumstàncies. Totes les causes s’havien de jutjar en el mateix poble, i en els conflictes en què no hi hagués fets de sang o furts, els afectats podien cercar una avinença en el termini de deu dies sense que el noble hi intervingués. En conjunt, aquest document indica una política repobladora meditada i organitzada per part dels nobles que el concedien.

El 1389, davant el perill de la invasió dels armanyaguesos, comandats per Bernat, germà del comte d’Armanyac, i atesa la situació estratègica d’aquest poble, hom inicià ràpidament unes obres de fortificació i reforçament del castell de la Pobla i de la fortalesa que, segons la documentació, hi havia al costat. Moltes persones del poble treballaren en la construcció d’armes i d’estris per a la defensa de la població. Sembla que alguns dels habitants invocaren les franqueses de què gaudien per oposar-se a aquestes tasques, però el jutge ordinari de la baronia, Joan Orriols, establí que es tractava d’una situació d’emergència i que, per tant, l’obligació de treballar-hi era efectiva. Els treballs continuaren durant els mesos de gener i de febrer del 1390, especialment quan arribà la notícia que les tropes enemigues ja eren a Bàscara (Alt Empordà).

El castell vell de Lillet continuava essent el refugi dels habitants que no pertanyien al lloc franc de la Pobla. El 1439, davant l’amenaça d’invasió del Principat, i com que el castell es trobava parcialment ruïnós, els habitants de la rodalia es comprometeren a reedificar-lo per compte propi.

Durant la guerra contra Joan II la Pobla de Lillet sofrí un assalt i un incendi que comportaren greus danys, com la destrucció de l’hospital, que ja es trobava en aquell temps en molt males condicions, però que restà totalment inútil. El 1476 es prengueren providències per tal de restaurar-lo.

 

 

 

Col·laboració: 
JRe / TLlC
Llegir més...