i la Pobla de Mafumet | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

la Pobla de Mafumet

Nom antic dela Guàrdia de Mafumet, Sinònimla Pobleta de Mafumet
Nom antic dela Guàrdia de Mafumet, Sinònimla Pobleta de Mafumet
la Pobla de Mafumet
© Fototeca.cat
Municipi del Tarragonès, estès a la riba dreta del Francolí, de relleu planer, constituït en la seva major part per terres d’al·luvions.
Població: 
2.403 h
[2009]
Extensió: 
6 km2

Situació i presentació

Limita al N amb el municipi del Morell, al S amb el de Constantí i al NW amb el de Vilallonga del Camp. A l’E, el N i un petit tram al NW (mitjançant l’enclavament del Mas de Magrinyà), el terme entronca amb Perafort, al que també pertany l’enclavament del Campot, situat a migdia del poble. El municipi presenta un relleu planer i és constituït majoritàriament per terres d’al·luvions.

El terme comprèn el poble de la Pobla de Mafumet, cap de municipi, i el polígon la Refineria (compartit amb els termes de Constantí, el Morell i Perafort). També inclou les antigues quadres de Requesens, la Camareria i del Vilar del Baró. El municipi es divideix en vint-i-cinc partides de terra. A la banda de llevant, al costat del Francolí, hi ha les del Molí Tendre, Creuenda, les Sorts, la Vinya Llarga, el Codony i els Bombers; la partida de les Serres és situada al NE del nucli urbà i separada del terme del Morell per la línia del ferrocarril de Roda de Berà a Reus, la qual travessa les partides de Garjola, el Camí de Reus i el Punxó; al S del nucli urbà es troben les partides del Mas de Madró, Mas Cerdà, el Molí de Mir, la Serrana, les Guàrdies, el Mas Blanc, el Claper i la Sequieta; entre la via del ferrocarril i la carretera de Reus al Morell hi ha les partides de Mas Vallets, la Mina de Pau de Mestre, la Bóta i el Mas de Sant Antoni; a l’extrem ponentí del terme figuren les partides del Mas de Magrinyà i el Mas del Gil.

Tres carreteres locals permeten la comunicació del municipi. En primer lloc la que vorejant la divisòria entre el mateix terme i el del Morell abasta el tram de la N-240, de Tarragona a Valls; una altra via vital és la que enllaça amb Constantí i, per extensió, amb Tarragona; la tercera és la que uneix la Pobla amb el Morell, des d’on es pot seguir cap a Vilallonga del Camp i Alcover o desviar-se vers Reus. El municipi, a causa de la seva proximitat al Morell, també pot aprofitar la seva estació de la línia Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus per arribar a Barcelona o a la capital del Baix Camp.

La població i l’economia

La contribució determinada el 1358 per les corts de Girona i Barcelona atribuí a la Pobla un total de 6 focs. El fogatjament de la cort de Cervera del 1359 dóna per a la Pobla, conjuntament amb els Garidells i Perafort, 19 focs i el del 1365-1370, també amb les altres poblacions, indica 23 focs. L’any 1553 assolia un total de 9 focs. Com la resta dels llocs del Tarragonès, la Pobla es beneficià del desenvolupament demogràfic del set-cents. A principis del segle XVIII, el 1718, hi havia 155 h al municipi i el cens de Floridablanca (1787) recollia un total de 231 h. El terme comprenia 49 veïns el 1819 i 373 h el 1842. Durant la resta del segle XIX la població superà sempre els 400 h, amb un màxim de 440 el 1860. Entrat el segle XX el nombre d’habitants tornà a augmentar. El 1900 hi havia 447 h, 513 h el 1920 i 576 h el 1936. Del 1950 al 1970 l’increment fou notable i a partir d’aquest moment la població augmentà de forma progressiva. En els darrers anys del segle XX aquest creixement demogràfic s’ha d’atribuïr al desenvolupament industrial. Hom censà 788 h el 1970, 833 h el 1981, 890 h el 1991 i 1 147 h el 2001. L’any 2005 hi havia 1 389 h.

La vida econòmica de la Pobla es basà en l’agricultura fins a la construcció de la refineria de petroli l’any 1974. Des d’aquell moment l’indústria i, més recentment, els serveis, esdevingueren l’activitat econòmica dominant. Els tres primers quarts del segle XX el municipi dedicà els seus esforços a convertir les terres de secà en regadiu, però l’adquisició de terres per al complex petroleoquímic i el progressiu abandó de les restants en favor de les activitats industrials va fer disminuir el nombre d’hectàrees conreades. Modernament hom conrea avellaners, ametllers, oliveres i cereals (civada, ordi, blat), mentre que la vinya gairebé ha desaparegut. En l’activitat industrial cal esmentar la refineria de Repsol Petroleo, a l’E del terme, i les indústries que li són subsidiàries o que s’han instal·lat al municipi, que aprofitant la seva proximitat constitueixen una important font d’ingressos. Al terme també hi ha instal·lades empreses del sector químic com Repsol Química o Dow Chemical Ibérica. L’any 2001, el 26,35% dels actius s’ocupava en el sector industrial.

El poble de la Pobla de Mafumet

El nucli urbà de la Pobla de Mafumet és situat damunt un pujol de 98 m d’altitud, a la ratlla divisòria del terme amb el del Morell i al costat del torrent de Mestres. L’edifici més important és l’església parroquial de Sant Joan Baptista, dotada d’un campanar remarcable. Des de l’any 1801, que fou aterrada l’antiga ermita de Sant Joan del terme del Vilar del Baró, l’església de la Pobla conserva la imatge romànica de la Mare de Déu del Lledó, del segle XIII, patrona de la població; la representació de la Verge és una talla sedent d’escassos plecs en el vestit, mantell que deixa sortir un trenat de cabells a cada costat de la cara i testa coronada; fa 55 cm d’alçada. La festa major d’estiu se celebra per Sant Joan (24 de juny) i la festa de la Mare de Déu del Lledó, s’escau pel 2 de febrer.

La història

A causa de la proximitat a Tàrraco, la presència humana al territori de la Pobla fou considerable als primers segles de la nostra era, com ho manifesta el tresor de monedes de bronze, constituït per 200 peces, de l’època de l’emperador Claudi. Els primers anys de la colonització cristiana la Pobla fou anomenada la Guàrdia de Mafumet. El lloc formà part del territori del Codony i pertangué a la família Montoliu. A l’edat mitjana l’església de la Pobla fou vicaria sufragània de la parròquia del Codony i per aquest motiu havia de contribuir a les obres de l’església, rectoria i fossar del Codony. L’origen de les quadres de Requesens, la Camareria i el Vilar del Baró és al segle XII. La Camareria formà part de les possessions del cambrer de la seu de Tarragona.

Col·laboració: 
JMRe
Llegir més...