Situació i presentació
El municipi de la Pobla de Massaluca, de 43,40 km 2 d’extensió, es troba al sector septentrional de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre i el Matarranya.
Marca aquest límit septentrional primer el curs del Matarranya —plenament afectat per la cua del pantà de Riba-roja i que desaigua ací a l’Ebre— i després, en la llargada d’un km, el mateix Ebre, també afectat pel pantà (la Pobla de Massaluca és l’únic municipi de Terra Alta en contacte amb aquest riu).
El municipi limita al N amb els termes de Faió (Matarranya) i Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre) i a l’W amb el municipi de Nonasp (Matarranya). Per la banda de llevant marca el límit amb el municipi de Vilalba dels Arcs la vall de Voravall, mentre el límit meridional (amb Batea) passa pel Mas de Valons vers el Mas de Folquer, el Mas del Guapo i fins el de Victorià; l’occidental (amb Nonasp) segueix aproximadament la carena de la dreta de la Vall Major.
Una sèrie de serrats, en direcció S-N, avancen vers els dos rius esmentats. Aquests serrats, que superen els 300 m al cap de la Costa de la Pobla de Massaluca (328 m) i al tossal de Santa Madrona (374 m), al SW del poble, formen en part la paret del sud del pantà de Riba-roja. A més del barranc de Voravall, solquen el territori altres cursos d’aigua intermitents que desguassen al Matarranya, a l’Ebre o a la mateixa vall de Voravall, el principal dels quals és la vall del Xitco. 1.085 h del terme municipal són incloses a l’espai de Riba-roja, espai inclòs en el Pla d’Espais d’Interés Natural.
Els materials que formen les terres septentrionals que es troben a tocar de l’Ebre es van constituir en el Cenozoic, durant l’època oligocènica, i els de les terres meridionals, en el Miocè; tots, però, durant el Terciari.
Biogeogràficament, al terme hi predomina una vegetació potencial de tipus mediterrani, a les terres nord-occidentals hi ha un domini de la màquia de garric i arçot, mentre que a la resta del terme es pot parlar d’un domini potencial del carrascar.
El poble i cap administratiu de la Pobla de Massaluca és l’únic nucli de població del terme. El municipi ha estat tradicionalment marginat de les vies principals de comunicació. La principal via és la carretera local que, procedent de Gandesa i de Vilalba dels Arcs i després de travessar el Matarranya, va vers Faió i Mequinensa. Aquesta es bifurca també vers el NE, cap a Flix (Ribera d’Ebre). La línia del ferrocarril de Barcelona a Madrid per Casp passa pel N del terme, seguint el curs del riu Matarranya i travessant la carretera que va de la Pobla a Faió, on té l’estació de tren anomenada Faió-la Pobla de Massaluca.
L’origen del topònim, segons Morera, indica una població formada després de la restauració cristiana amb una carta de franqueses o privilegis per a facilitar el repoblament de la zona, carta que en tot cas no es conserva. Massaluca és un topònim d’evident arrel aràbiga; correspon a una partida pròxima, entre els termes de Batea i Vilalba dels Arcs, que en la pronúncia popular es coneix pel Massalucà, amb l’accentuació etimològica, derivada, segons Coromines, d’un antic Massalcalà (“hostal del castell”). Fins al segle XVII no es troba cap document amb el compost de la Pobla de Massaluca. És durant aquest segle, a la seva darreria, quan hom pot veure en l’arxiu parroquial de Vilalba dels Arcs tots dos topònims units, ben segur per diferenciar-los d’alguna altra població també coneguda per la Pobla.
La població i l’economia
La població (massaluquens) ha estat de sempre relativament escassa amb relació a la resta de la comarca. En el cens dimanat de la cort de Cervera del 1359 apareix una població amb el nom de la Pobla de Vallbona que alguns historiadors creuen que es tracta de la mateixa Pobla de Massaluca. I certament existeix una evident possibilitat perquè Vallbona és una partida molt important del terme de la Pobla. El 1365 aquesta població tenia 16 focs d’església. Posteriorment apareix en alguns documents en la Pobla i el 1497 tenia 13 focs, que augmentaren a 27 el 1515. El 1553 tenia només 39 focs, i el 1718, 161 h, que augmentaren primer molt lentament, ja que un segle després sols hi havia 271 h (1820), i més de pressa després, ja que el cens del 1857 té enregistrats 867 h. El mateix Emili Morera afirma que la població de la Pobla augmentà amb la procedent del despoblat de Berrús (lloc de Riba-roja d’Ebre, ja al límit amb el terme de la Pobla, vora el riu). El 1900 la població assolí 1.028 h i molt lentament, vint anys després, aconseguí el màxim demogràfic amb 1.048 h. Des d’aleshores la tendència a disminuir ha estat constant i fortament marcada per l’emigració. El 1936 la població havia davallat a 987 h, i durant els anys de la postguerra aquesta tendència continuà, de manera que el 1981 la població era de 496 h, en tenia 471 el 1991, l’any 2001, 439 h i el 2005, 433 h.
La base econòmica del municipi és de tipus agrari. Bona part del terreny és ocupat per boscos i erms. Els conreus són pràcticament tots de secà; hi predomina la vinya, a la qual segueixen els ametllers, les oliveres i els arbres fruiters, com el presseguer i el cirerer. El conreu de cereals, per contra, patí un greu retrocés durant la darreria del segle XX i resta gairebé insignificant en l’economia del terme. Modernament hom hi està introduint —lentament— el regadiu per a les terres del terme.
La ramaderia tampoc no és gaire important, i tan sols es redueix a la producció de bestiar porcí i avícola. La causa d’aquesta escassetat ramadera cal cercar-la en els problemes de proveïment d’aigua durant els cicles d’escassa pluviositat. Els seus recursos principals són extrets de la vall de Voravall, i durant els anys de sequera que es donaren a l’inici de la dècada del 1980, la població s’hagué de proveir amb camions cisternes que portaven l’aigua del pantà de Riba-roja. Aquest problema dificultà la instal·lació de granges, com en altres indrets similars de la comarca.
Al poble hi ha la Cooperativa Agrícola i Secció de Crèdit Terra Alta, una de les principals productores d’oli de la comarca i que també elabora vi de la Denominació d’Origen Terra Alta.
El poble de la Pobla de Massaluca
El poble de la Pobla de Massaluca es troba a 363 m d’altitud, al sector meridional del terme, estès al llarg del costat esquerre de la carretera de Gandesa a Faió. El lloc pertanyia inicialment al gran terme de la batllia de Miravet i vers el 1531 passà a ser membre de la comanda hospitalera de Vilalba dels Arcs. Restà apartat dels esdeveniments bèl·lics a l’edat moderna. Centra el poble la plaça Major i l’església parroquial de Sant Antoni Abat, edifici format per una nau i construït dins les estructures del gòtic tardà amb una volta de creueria amb nervadures ben marcades i façana posterior. El campanar, de torre, és de base quadrada. Els carrers del poble són estrets i irregulars i encara es conserven alguns antics casals.
En un turó al SW del poble, s’aixeca el santuari de Santa Madrona, petit edifici probablement del segle XVIII, d’una nau, campanar d’espadanya i porta adovellada, centre de devoció popular.
El 17 de gener, per Sant Antoni Abat, se celebra la festa major i el 15 d’agost, la Mare de Déu.