Vida i obra
Autor de formació autodidàctica, de ben jove participà en el moviment social, cultural i polític catalanista. Visqué al Paral·lel barceloní, on contactà amb el món cultural del teatre. En retornar a Montblanc, fundà la Joventut Nacionalista i actuà com a delegat de Nostra Parla. L’any 1931 presidí el Centre Republicà Autonomista de Montblanc, que s’adherí a Esquerra Republicana. Dedicat a l’activitat política, milità a ERC. Durant la guerra civil fou secretari particular del montblanquí Josep Andreu i Abelló, president de l’audiència territorial de Barcelona i del tribunal de cassació de Catalunya.
Amb la derrota prengué el camí de l’exili, primer a França (1939) i després cap als Estats Units, Cuba i Mèxic, i començà a publicar diferents llibres de viatges i novel·les i impulsà i dirigí els respectius elencs teatrals dels casals catalans. A l’exili col·laborà a El Poble Català, Catalunya i Ressorgiment. Treballà com a còmic professional i escriptor. A l’exili, obtingué diversos premis en els Jocs Florals de la Llengua Catalana, entre els quals cal esmentar el “Jaume Serra Húnter” i, tres vegades, l’"Ignasi Iglésias”.
La seva producció literària està, en bona part, relacionada amb el teatre. Les seves primeres obres foren representades a Montblanc durant els anys vint: Ideals que s’imposen (1919), Sorpreses de l’amor (1920) i Allò que no es pot recobrar (1923). Pel que fa a l’obra publicada a Mèxic, cal remarcar la novel·la Retorn (1942, premi extraordinari en els Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Mèxic), les evocacions de Records vells i històries noves (1941), i les impressions de viatges de llibres com De Barcelona a l’Havana passant per Darnius (1942) i Terres d’Amèrica (1945), amb pròleg de Josep Carner. El 1947 publicà, a Tolosa de Llenguadoc, Tres mesos i un dia a Nova York.
El 1948 retornà a Catalunya i s’establí a Barcelona, on escriví diverses obres de teatre, totes en la línia del vodevil, algunes estrenades als escenaris barcelonins, com ara Començar de nou (1950), Paral·lel 1934 (1953), en col·laboració amb Rafael Tasis, i Glòria i Amadeu, Societat Limitada (1957), protagonitzada per Joan Capri, entre d’altres. La major part d’aquesta producció roman inèdita. Publicà també els anecdotaris teatrals L’altre amor (1955), Un còmic de Barcelona (1954) i De l’art i de la bohèmia (1957).
Posteriorment es dedicà sobretot a la biografia i a l’assaig, amb títols com Enric Borràs (1963), Joan Capri (1964), Vida i obra literària de Santiago Rusiñol (1963), Les arrels del teatre català (1965), Àngel Guimerà (1967), Frederic Soler. Serafí Pitarra (1967, premi Aedos), Josep Robrenyo. Comediant, escriptor i revolucionari (1783-1838) (1980), Prim: militar, diplomàtic, polític, conspirador i home de govern (1975), Jaume Carner (1977), i diversos estudis sobre figures (Josep Anselm Clavé, Antoni Gaudí, Santiago Rusiñol, Marcel·lí Domingo i Jaume Aiguader, entre altres) i moments del catalanisme: Història de l’Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1936) (1976), llibre amb el qual fou finalista del Premi Joan Estelrich, Vida i mort de Lluís Companys (1978) i Els quatre presidents (1979), entre d’altres. Cal mencionar també el testimoni autobiogràfic Memòries d’un rodamón (1976).
El seu primer contacte amb el cinema el tingué a Madrid durant la dècada del 1930, quan treballà en la sucursal d’EDICI de Josep Maria Blay i en la producció de la segona versió de Currito de la Cruz (1935, Fernando Delgado). Durant el seu exili a França i a Cuba comercialitzà films nord-americans i argentins, feu d’actor teatral i formà part de l’Asociación Cubana de Artistas Teatrales, Cinematográficos, Radiofónicos y de Circo. A Mèxic fou secretari del Consell Nacional Català de la Comunitat de Mèxic (1940-42), publicà, dirigí una companyia teatral, estrenà alguna comèdia pròpia, escriví en el diari d’espectacles El Redondel i representà el capital madrileny que participava en el film Soltera y con gemelos (1945, Jaume Salvador). A París comercialitzà films francesos i dirigí teatre, i a Roma, dugué a terme una activitat semblant, i finalment a Barcelona (1948), ciutat en la qual representà els negocis cinematogràfics de Carles Gallart, que vivia a l’Argentina, i feu de gerent de la producció del llarg de dibuixos animats, Sueños de Tay-Pi (1951, Franz Winterstein i J. M. Blay). Després abandonà les activitats en el camp del cinema per dedicar-se enterament a l’escriptura.
En les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, el març del 1980, fou elegit diputat per ERC i, per raons d’edat, presidí la sessió constitutiva del Parlament. El seu fons personal és dipositat al Museu Arxiu de Montblanc i la Conca de Barberà. Montblanc el nomenà fill predilecte de la ciutat i li dedicà un carrer.
Bibliografia
- Balañà, P.: “El centenari d’un català polifacètic”, Avui, 05.11.1997.
- Bladé i Desumvila, A. (1981): “Josep M. Poblet, profeta en la seva terra”. Sd’O, 256, p. 31.
- Bladé i Desumvila, A. (1993): De l’exili a Mèxic. Barcelona, Curial, p. 110-111.
- Ferrer i Puig, J. (2003): El teatre de Josep M. Poblet. Montblanc, Museu Arxiu de Montblanc.