Josep Maria Poblet i Guarro

(Montblanc, Conca de Barberà, 1897 — Barcelona, 1980)

Josep Maria Poblet

© Fototeca.cat

Escriptor i polític.

De formació autodidàctica, visqué a Madrid, França, Cuba, Mèxic i els EUA. Visqué al Paral·lel barceloní, on contactà amb el món cultural del teatre. En retornar a Montblanc, fundà la Joventut Nacionalista i actuà com a delegat de Nostra Parla . Dedicat a l’activitat política, milità al partit Esquerra Republicana. Durant la guerra civil fou secretari del president del Tribunal de Cassació de Barcelona, Josep Andreu i Abelló. En acabar el conflicte, el 1939, s’exilià a França i, després de passar per Cuba, a Mèxic. Treballà com a còmic professional i escriptor. A l’exili, obtingué diversos premis en els Jocs Florals de la Llengua Catalana, entre els quals cal esmentar el “Jaume Serra Húnter” i, tres vegades, l’"Ignasi Iglésias”. Escriptor prolífic, fou biògraf, narrador, assagista i periodista. Dins de la seva obra publicada a Mèxic, cal remarcar diverses novel·les i llibres de viatges: Records vells i històries noves (1941); Retorn (1942), novel·la, premi extraordinari en el Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Mèxic; De Barcelona a l’Havana passant per Darnius (1942) i Terres d’Amèrica (1945), impressions de viatge, amb pròleg de Josep Carner. El 1947 publicà a França, a Tolosa de Llenguadoc, Tres mesos i un dia a Nova York . El 1948 retornà a Catalunya i s’establí a Barcelona, on es dedicà al teatre i escriví anecdotaris teatrals: L’altre amor (1955) i Un còmic de Barcelona (1956). En col·laboració amb Rafael Tasis escriví Paral·lel 1934. Crim en el teatre (1961). El mateix any publicà la monografia sentimental La Conca de Barberà (1961). Posteriorment es dedicà sobretot a escriure assaigs i biografies: Enric Borràs (1962), Joan Capri (1964), Les arrels del teatre català (1965), Frederic Soler, “Pitarra” (1967), obra amb la qual guanyà el premi “Aedos”, Prim: militar, diplomàtic, polític, conspirador i home de govern (1975), Jaume Carner (1977) i diversos estudis sobre figures i moments del catalanisme: Història de l’Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1936) (1976), llibre amb el qual fou finalista del Premi Joan Estelrich, Vida i mort de Lluís Companys (1978) i Els quatre presidents (1979), entre d’altres. Cal destacar també el testimoni autobiogràfic Memòries d’un rodamón (1976). El 1980 fou elegit diputat del Parlament de Catalunya per ERC i presidí, per raons d’edat, la constitució d’aquesta assemblea legislativa. També cal destacar diverses biografies sobre Josep Anselm Clavé, Antoni Gaudí, Santiago Rusiñol, Enric Borràs, Josep Carner, Marcel·lí Domingo i Jaume Aiguader, entre altres. Deixà com a llegat la seva biblioteca a Montblanc, que el nomenà fill predilecte de la ciutat i li ha dedicat un carrer.