i Miquel Poblet i Orriols | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Miquel Poblet i Orriols

Ciclisme
Miquel Poblet i Orriols entrant guanyador a l’esprint en la cursa Milà-San Remo del 1959
© Fototeca.cat
esports esport
Ciclista i dirigent esportiu.
Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 18 de març de 1928 — Barcelona, 6 d’abril de 2013

Professional des de l’any 1944, destacà com a gran corredor en resultar campió d’Espanya (1948) —campionat que, al llarg de la seva carrera, guanyà en les modalitats per regions (1947, 1948, 1949, 1954, 1957, 1958, 1960), de muntanya (1947, 1948, 1949), de velocitat (1949, 1951, 1957, 1959-62) i de pista americana (1952). El 1948 també guanyà el Gran Premi Marca de ciclisme. El 1952 fou el guanyador de la Volta Ciclista a Catalunya, i el 1955, del Grand Prix Midi Libre, a França. Des d’aleshores es convertí en una figura internacional. El 1957 guanyà la cursa Milà-San Remo, victòria que repetí el 1959, després d’haver quedat en segon lloc l’any anterior. El 1958 aconseguí el segon lloc a la cursa París-Roubaix i a la Desgranges-Colombo, i es classificà brillantment en el Giro italià —on entre el 1956 i el 1961 guanyà vint etapes—, fet que el situà entre els primers ciclistes del món d’aquell any pel que fa al palmarès general. Al Tour de França s’endugué tres etapes en tres participacions (1955-57), i a la Vuelta a Espanya s’imposà en tres etapes en dues participacions (1955, 1956). També al final de la dècada dels seixanta guanyà diversos trofeus catalans, com el Canto Royo i, el 1960, novament la Volta a Catalunya. En l’àmbit local en el seu palmarès també figuren curses com el Gran Premi de Sabadell (1945), el Trofeu Jaumandreu (1945, 1947), el Trofeu Masferrer (1954), els Sis Dies de Barcelona (1953) i el Gran Premi de Catalunya (1947, 1948). També guanyà multitud d’etapes en proves com la Volta a Burgos (1946), Guipúscoa (1946), Mallorca (1946), Tarragona (1948), Llevant (1948), Aragó (1954) i Andalusia (1955). Al llarg de la seva trajectòria professional (1944-1962) aconseguí 214 victòries, entre les quals cal esmentar més de quaranta critèriums internacionals a França, més de trenta a Itàlia i un gran nombre en altres països europeus. Competí a les files de la Unió Esportiva de Sants (1945), Minaco (1948), La Perle (1953), Splendid (1955) i Ignis (1957).

Un cop retirat, entre els anys 1974 i 1978 fou president de la Federació Catalana de Ciclisme i treballà en l’impuls de l’Escola Catalana de Ciclisme, instal·lada al Velòdrom de Barcelona. Ocupà també diversos càrrecs a la Volta a Catalunya. L'any 2002 la Generalitat li atorgà la Creu de Sant Jordi.

Col·laboració: 
RoA
Llegir més...