Situació i presentació
El terme de Poboleda, al centre del Priorat històric, limita amb els de la Morera de Montsant (N i E), Porrera (S) i Torroja del Priorat (W), i s’estén a la vall del riu de Siurana, que travessa el terme pel mig en direcció E-W. El sector septentrional és accidentat pels darrers contraforts del massís de Montsant (604 m al puig de Salanques, 681 m al puig dels Mallols) i el meridional pels vessants nord-occidentals de la serra del Molló (733 m al tossal de Porrera, al límit amb aquest municipi), serra que corre paral·lelament a la de Montsant, formant una sèrie de turons de llicorella molt aptes per al conreu de la vinya. El riu de Siurana rep diversos barrancs d’escassa entitat, com poden ser els de la Coma de Cases, d’Esplugues, de les Foreses, de la Morera i de Salanques.
La vila de Poboleda és l’únic nucli de població del municipi. L’única via important de comunicació és una carretera que surt de l’antiga comarcal C-242 de les Borges del Camp a Fraga (provinent de la N-420 de Tarragona a Gandesa a l’altura de les Borges del Camp), i que, superat el coll d’Alforja, passa per la vila i continua vers la Vilella Alta i la Vilella Baixa, seguint paral·lela la direcció E-W del riu. Al igual que Poblet, el nom de Poboleda és un topònim provinent del llatí que significa “bosc de pollancres o àlbers”
La població i l’economia
El creixement de la vila resta reflectit en les poques dades conegudes sobre la població (pobletans). Els 38 focs del 1497 n’esdevingueren 44 el 1515, 55 —dos dels quals de capellà— el 1553, 54 el 1570 i 66 el 1694. Al segle XVIII consta amb 238 h el 1718, que passen a 1 423 h el 1787, amb tres capellans, un notari, setze menestrals i un inquisidor. La població del segle XIX sofrí fortes oscil·lacions, amb una elevada mortalitat infantil. L’any 1831 hi havia 1.761 h, i 1.758 h el 1842. En el cens de població del 1857 foren registrats 1.881 h, que es convertiren en 1.958 tres anys després. A partir d’aquesta data la població anà davallant, primer progressivament (com ho demostra el fet que en vint-i-set anys la població només es reduí en 138 h), però l’arribada de la fil·loxera, el 1893, no tan sols confirmà la tendència sinó que l’agreujà. El 1897 al terme vivien 1.253 h. Tres anys després la població havia tornat a reduir-se en 141 h. Al llarg del segle XX la població anà minvant; si bé el 1920 el nombre d’habitants era de 811, aquests s’havien reduït a 608 vint anys després, a 554 el 1960 i 461 el 1970. El padró del 1975 registrà una xifra de 385 h i en el cens del 1981 es restablia amb 395 h. No obstant això, la tendència dels últims anys del segle, tal com indiquen les dades del 1991, amb 367 h i del 1999, amb 332 h, semblava tenir un clar caire decreixent per bé que abocat a l’estancament. L’any 2001 tenia 347 h i el 2005, amb una tendència creixent, 353 h.
A la fi del segle XVIII els principals conreus eren els cereals, les oliveres, els ametllers, el cànem i la vinya. A mitjan segle XIX hi havia dos molins de farina, quatre d’oli i deu fàbriques d’aiguardent, a més de ramats de llana i de cabres.
Actualment poc menys de la meitat del terme està cultivat. El principal conreu és la vinya, seguida de l’avellaner, l’ametller i l’olivera, el cultiu de la qual va en alça i que antigament fou més utilitzada com a partió que com a plantació sistemàtica. La Cooperativa Agrícola de Poboleda, fundada el 1949, elabora el que ha estat el primer vi ecològic del Priorat. El sector ramader, poc important, es redueix a la cria d’uns pocs caps de conilles mares. La indústria constructora és la més beneficiada per l’abandó de bona part de les activitats agrícoles i ramaderes. Els últims anys han anat proliferant diversos tallers d’artesania destinats a atraure un turisme rural en alça.
La vila de Poboleda
La vila de Poboleda (343 m d’altitud) és situada al vessant d’un tossal a la dreta del riu de Siurana. Hi ha grans casals dels segles XVIII i XIX. De l’antiga muralla es conserva un tros de llenç i el record d’un portal. L’edifici més notable és l’església parroquial de Sant Pere. La seva construcció fou acordada el 1749, a finançar amb el quinzè dels fruits del terme i el trentè que els veïns obtenien de les terres situades en altres termes. Es començà a edificar el 1750 d’acord amb la traça feta per Tomàs i Jaume Minguillon, i es beneí el 1753. El retaule major el féu Isidre Espinal, de Sarral, el 1796. El temple guardava una notable quantitat de retaules del segle XVIII. L’orgue fou construït el 1769 per Antoni Cases, de Reus. El 1819 s’hi afegí la capella del Santíssim, acabada el 1820. El 1880 es col·locà el rellotge de la torre. És un edifici neoclàssic, amb restes d’esgrafiats a la façana, campanar d’obra i amb carreus només als angles. És de tres naus i de grans dimensions. Conserva a l’interior l’altar major daurat per Francesc Benavent el 1818, la caixa de l’orgue, un gran armari barroc policromat, restes de pintures murals i una pica romànica de pedra, provinent d’Escaladei.
El carrer Major té algunes antigues cases senyorials. L’anomenada Casa dels Frares és un edifici de grans dimensions, a la sortida del poble, totalment transformat malgrat el fet que conserva l’estructura externa, en part destinat a habitatges i en part a magatzems. Als afores del poble, a tocar del riu, hi ha el Molí dels Frares, del segle XVIII, amb l’estructura sencera, amb una bona creu de forja. El Molí de la Soia, en canvi, és en ruïnes. Davant el poble, a l’altra banda del riu, es conserva encara el pou de la Nevera.
Antigament tenien força anomenada la festa de Sant Antoni Abat, celebrada el 17 de gener i la processó que es realitzava el 3 de maig a la Creu de Sant Ramon. La festa major se celebra els dies 4, 5 i 6 d’agost en honor a sant Pere i a sant Domènec de Guzmán. El mateix mes se celebra la segona festa major del terme, els dies 15 i 16, que inclou un aplec a l’ermita de Maria Assumpta, a 5 km del nucli, dins el terme de la Morera de Montsant. El setembre, en data variable, es celebra la festa del vi i la verema.
La història
Poboleda passà cap el 1151 a mans d’Arbert de Castellvell, que en fou nomenat castlà. Hom fa provenir la fundació del poble de la donació feta el 1163 per Arbert de Castellvell, amb el permís del rei, d’unes terres a favor de Ramon de Vallbona i altres ermitans, tot i que els límits de la donació no encaixen del tot. Possiblement vers 1167-70 els ermitans del Montsant davallaren al pla per a unir-se a la comunitat de cartoixans cridada per Alfons el Cast, per dur vida comunitària a l’indret anomenat Populeta. Ja el 1171, en unes delimitacions, es parla de la populatione monachorum Populeta. El 1173 Gombau de Talarn donà a Déu, a santa Maria i a tots els sants, a través de Ramon de Vallbona, el lloc dit Poboleda. El document esmenta Santa Maria de Poboleda tot i que no queda clar si es refereix al nucli de població o a la capella edificada allí. Poboleda fou, doncs, el lloc originari de la comunitat d’Escaladei, i allí residiren els frares fins que el 1203 el rei Pere els amplià el terme i aleshores traslladaren la ubicació del monestir; Poboleda restà com una granja agrícola. Temps després, en tornar-hi a organitzar una colònia d’explotació agrària, el prior Bernat de Déu, el 27 de març de 1270, atorgà carta de població a favor dels habitants del lloc per a habitar-lo i conrear-lo; mentre es reservava la justícia i establiments dominicals, donava llibertat per a disposar de les terres, tot excloent-ne el dret de fadiga i laudem. El document hi establia vuit famílies i possibilitava el seu increment. El 1281 la cartoixa reduí l’import dels drets que cobrava al poble. Escaladei hi tenia jurisdicció, els delmes i primícies. El domini directe i el mer imperi foren donats per Jaume II al comte de Prades.
El 1349, a instàncies del prior d’Escaladei, prèvia autorització del rector de la Morera, de qui depenia l’església, es creà a Poboleda la vicaria perpètua. Actualment no queda cap resta de la primitiva església romànica. Aleshores hi era important la ramaderia i el conreu del cànem, per a l’amarada del qual es construïren els denominats Bassots al barranc de la Coma de Cases.
Al segle XV surten esmentats diversos paraires i un molí draper propietat de la cartoixa, vora el riu de Siurana. En anys de secà l’ús de les aigües del riu provocà disputes entre els frares que la volien per al seu molí i els hortolans que la volien per a regar, fins que el 1555 se signà una concòrdia sobre el seu aprofitament. Aquesta indústria tèxtil permeté al segle XVI un actiu i ric comerç per tot Catalunya; a mitjan segle funcionava, amb divuit membres, la Societat de Paradors de Panyos de Llana de la Vila de Poboleda, i poc després s’esmenta la Companyia i Botiga de Llana dels Paraires de la Vila de Poboleda. El 1480 es documenta ja l’hospital, que al segle XVIII tenia una renda de 500 lliures.
El 1696 un capellà hi creà una fundació per a dotar donzelles pobres. El 1580, durant unes pestes que delmaven el poble, es votà la festa de Sant Domènec de Guzmán i el 1582 la de Sant Cristòfol. El 1570, a l’acte d’homenatge retut al prior d’Escaladei, consten pagesos, teixidors, mercaders, sastres i mestres de cases.
El 1810 el poble fou ocupat pels francesos. El gener del 1822 s’hi reuniren diversos grups reialistes que foren esbandits pels liberals de Porrera, els quals al mes de juliol saquejaren el poble. El 1847 hi predicà amb gran èxit el pare Claret. Durant el sexenni revolucionari s’hi formà un actiu grup de republicans federals, tot i que el 1872 els republicans foren expulsats per gent armada del local on celebraven el míting electoral. A la darrera carlinada es creà al poble un cos de voluntaris liberals i vora seu, el 1873, es produí una important topada entre carlins i liberals. Durant la Revolució de Setembre (1868) es cremà una part important de l’arxiu municipal. El 1848 s’havia nomenat el primer rector del poble.
Al llarg del segle es produïren diverses topades, per motius jurisdiccionals, amb la cartoixa, sobretot pel monopoli que aquesta volia tenir sobre els molins.