És el segon en elevació dels Pirineus i dels Països Catalans. Situat 4 km en línia recta al S de la divisòria estatal. Centra les crestes ponentines del massís de Posets, parió del de la Maladeta. És format per un aflorament granític intrusiu, voltat d’una aurèola de silicats metamòrfics (ampelites, llicorelles, etc.) resultat de l’acció del granit damunt els sediments, sovint calcaris, del Silurià i el Devonià. Precisament el contacte del granit amb les calcàries devonianes té un efecte de circulació hipogea a la capçalera del riu d’Estós amb canvi de conca similar a la de l’alt Éssera a la Maladeta.
El pic de Posets, també dit punta de Llardana, és com una clau de volta de quatre carenes o gipfelflüre; la del N, que serveix de límit entre el municipi de Benasc i l’aragonès de Sant Joan de Plan, es manté més d’un quilòmetre sense baixar dels 3.000 m alt (cims a 3.160 i 3.125) i davalla fins al port de Gistau (2.572 m). La del NE és la cresta de Bardamina (3.079 m alt), a 1,5 km del de Posets, des d’on, del coll de la Paül, es manté l’altitud, que passada la cresta torna a reprendre al massís satèl·lit de Vaticielles. Aquesta carena separa els municipis de Benasc i Saünc, on mig volta el pla dels Ivons. La carena S-SE és l'Espatlla de Posets, llarga d’un km fins a la Dent de Llardana, que mor a la vall dels Ivons. I la carena del SW-S és la serra de les Espades, entre els termes de Saünc i Sant Joan de Plan. L’altitud voreja els 3.000 m durant 3 km, amb pics com els de les Espades o de Llardaneta (3.329 i 3 332 m), el tucó Roio (3.121 m), i, al S de la Forqueta o coll de Grist, el pic de la Forqueta (3.007 m).
El glacialisme quaternari acabà d’emmotllurar el relleu reanimant l’erosió. En resten quatre glaceres actuals: la de la Llardana, al vessant aragonès, que alimenta la Cinqueta d’Anyescruces, afluent del Cinca, les de la Paül i la coma de la Paül, que vessen cap al riu Estós, afluent de l’Éssera, i la glacera de Posets, cap a l’aigüeta de Grist, és a dir, també a l’Éssera.