i Edgar Allan Poe | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Edgar Allan Poe

literatura lit
Poeta, narrador i crític literari nord-americà.
Boston, 19 de gener de 1809 — Baltimore, 7 d’octubre de 1849

Fill d’uns actors teatrals i romàs orfe, fou afillat pels Allan, que li procuraren estudis a Anglaterra i a la universitat nord-americana de Charlottesville, que hagué d’abandonar per deutes de joc. Entrà a l’exèrcit un parell de vegades al llarg de la seva vida —sempre per insolvència— i fou també cadet de l’acadèmia militar de West Point, d’on fou expulsat. La seva vida sempre ha resultat llegendària, llegenda fomentada pel seu agent literari després de la seva mort, i, bé que resulta palès el seu grau d’alcoholisme, avui hi ha dubtes respecte a la tara mental que hom diu que patia. Començà per la poesia, Tamerlane and Other Poems (1827), volum molt influït pels romàntics, en especial Byron. A Al Aaraaf, Tamerlane and Minor Poems (1829) sembla que les influències sorgeixin de la lectura atenta de Milton i Moore. Al tercer recull, Poems (1831), hi ressonen Keats, Shelley i Coleridge. Com a narrador, activitat que sembla que emprengué per obtenir diners als premis literaris convocats per publicacions periòdiques, començà amb Manuscript Found in a Bottle, i seguí amb altres obres, que podrien ésser classificades en: contes de mort (The Fall of the House of Usher); de perversió i delictes (The Murders in the Rue Morgue, traduïts al català el primer decenni del s. XX per Carles Riba i aplegats en un volum del mateix títol); narracions de supervivència o ciència-ficció (Ligeia); i de fatalitat (Man of the Crowd). Casat el 1835 amb la seva cosina de catorze anys, Virginia Clemm, que morí ben aviat minada per la tuberculosi, Poe mantingué diverses històries amoroses amb escriptores contemporànies seves. Exercí de crític literari en diverses publicacions que dirigí, com el Southern Literary Messenger i el Burton's Gentleman's Magazine. També és autor d’una novel·la, The Narrative of Arthur Gordon Pym (1838), i d’una obra cosmològica, Eureka (1848), considerada per alguns com una genialitat i per altres com una pura bestiesa. Bé que gaudí d’un cert èxit en vida, foren els simbolistes francesos qui el feren apreciar al seu propi país i arreu del món. Mallarmé traduí les seves narracions i Baudelaire en confessà més d’un manlleu. Agustí Esclasans traduí al català (en prosa) una selecció dels seus poemes (1934). El poema més conegut de Poe, The Raven, no sols influí dins el simbolisme poètic francès, sinó que també inspirà una de les teles més famoses de Gauguin, Never More. Poe morí en ple delirium tremens.

Col·laboració: 
MPe
Llegir més...