Es doctorà el 1890 amb Recherches sur les électrolytes fondus i fou professor a diversos liceus, encarregat de curs a la facultat de ciències de París i inspector d’instrucció pública. Fou també secretari general de la Société Française de Physique. Publicà nombrosos treballs, principalment en els Comptes Rendus de l’Acadèmia de Ciències. Intervingué en l’important donatiu de llibres científics que el govern francès féu a la Biblioteca de Catalunya l’any 1916. Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.