Fou professor a l’École Polytechnique i s’especialitzà en mecànica. Desenvolupà la teoria dels parells i del moviment d’un cos sòlid al voltant d’un punt fix, on introduí el concepte d’inèrcia a la rotació al voltant de certs eixos característics. Publicà Éléments de statique (1803) i Nouvelle théorie de la rotation des corps (1832).