Les primeres proves d’aquests míssils amb el nom de Polaris foren efectuades el 1961. Els Polaris són llançats per l’acció de l’aire comprimit i no engeguen llurs motors, de combustible sòlid, fins a uns 25 m de la superfície de l’aigua, i tenen un sistema de comandament automàtic propi accionat segons les ordres donades per un ordinador disposat en el mateix projectil. Els primers Polaris tenien un abast de 2 000 km, però els constants perfeccionaments permeteren de superar els 4 000 km. El 1978 hom començà a retirar-los del servei i a substituir-los pels Poseidon i, posteriorment, pels Trident, d’abast molt més gran.